I
Tu moriràs infant, i jo també,
però vorera de mar uns bergantells
jugaran amb les ones i amb els cossos,
i hi perviurem tu i jo… allà mateix.
II
Em cobria la teva fosca encesa
amb besos rosegats de nits voraces.
La teva joia és un ocell que fuig
per les carreres de les meves venes.
III
Pluja d’estiu banyava el nostre amor,
primaveres d’hivern varen daurar-lo.
Frecs subtils, delicats que m’encaptiven,
violentes saons de la tendresa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!