Plagueta de Bord

Duc un dia enfollit.
L’alegria: saber que Maria Josep Escrivà ha guanyat els Jocs florals de Barcelona.
Vaig convidar Maria Josep a un dels Festivals de Poesia de la Mediterrània: fou un bon contacte. La seva poesia en la seva veu és tota una troballa. Després hem coincidit a Gandia, a Oliva, a Barcelona. He llegit els seus llibres de poemes. Vet aquí uns versos seus:


Em vaig veure les mans
plenes de nit

De
vegades la vida
consisteix
a tenir
bona sort o malaurança.

Escollir
el mot just, l?hora
rotunda
de
l?adéu o
l?esglai de
retrobar-se
en la
claror que, avesada,
espera.

De vegades
la vida consisteix

a reprimir
la por o proclamar-la.

Per molts d’anys poeta Maria Josep Escrivà!

[Abans de saber la notícia volia penjar un text antic que m’encanta: La teula daurada.]

LA TEULA DAURADA

LLEGESC A LA TORRETA. I mir l?espectacle fastuós de les teulades: aquella alineació de les velles teules fetes a mà que han suportat les meteorologies de més de dos segles em produeix admiració. Com si fos una obra de titans delicadíssims que han fet el capell d?un casal amb primfilada justesa. I els ulls em van a una teula completament colonitzada per uns líquens color de rovell, d?or vell, que resplendeix il·luminada per un sol violent d?hivern entre núvols amenaçants. En aquell microcosmos hi ha tantes d?invitacions al pensament: des de la simbiosi a l?educació del gust, des de l?epidermis a les profunditats. I tenc a les mans un llibre que em fa oblidar tot i em fa entrar en els universos de la intriga més engrescadora: Sang a les pedres (Edicions 62) de Donna Leon és una d?aquestes novel·les venecianes protagonitzades pel comissari Brunetti que necessit per tenir notícies de Paola, sa dona, de Chiara, sa filla, de Raffi, el seu fill, de la signorina Elettra, una secretària eficient, de Patta, el vice-questore, dels agents de la Questura Vianello i Pucetti, el forense Rizzardi i una mala fi de personatges que són la sal de la la ciutat dels Dogos. Només puc assegurar que quan agaf una novel·la de la Leon no puc amollar-la perquè crea un ritme endimoniat i vertiginós que em fa córrer fins a perdre l?alè. Tenc estotjada Proves falses (Edicions 62), també de la Leon, que em llegiré per oblidar les hipocresies dels baguls emblanquinats que passegen pels nostres carrers aquestes festes ensucrades i consumistes. La millor felicitació electrònica políticament incorrectíssima és la d?un caçador que s?ha carregat un Papà Nadal damunt la neu: és impressionant. Gràcies, A. A., ets un megacrític i Merry Bloody Christmas, una xulada.

&&&

UN LLIBRE SOBRE TRIVIALITATS. En aquesta obra pots trobar la història de l?impost sobre els capells, el moix de John Lennon, la bandera de Guadalupe, les normes d?etiqueta a Washington, la longitud dels cordons de les sabates, el llenguatge dels signes i els set pecats capitals, unes agudeses de Dorothy Parker i les pel·lícules de James Bond, els secretaris general de l?ONU i les pedres del mes, el llenguatge de les flors i alguns epònims, els llibres de la Bíblia i algunes frases de famosos abans de morir («O se va ese papel pintado, o me voy yo.» Oscar Wilde), els mètodes d?assassinat a les novel·les de la senyoreta Marple i deliris poc comuns, el diccionari del dimoni i les exèquies de la princesa de Gal·les, les mides de l?estàtua de la Llibertat i la compatibilitat de grups sanguinis, etc., etc. Títol del llibre: Miscelánea Original de Schott (El Aleph Editores) de Ben Schott, que m?ha informat inútilment i m?ha fet riure molt de temps: indispensable.

&&&

ANDREAS SCHOLL, MON AMOUR. Dos discos d?aquest contratenor em fan més consoladors aquests temps incomportables. Arias for Senesino (Decca) i Arcadia (Decca) són dues meravelles en què la veu complexa i deliciosa de Scholl interpreta amb matisos i belleses compositors tan excelsos com Handel, Albinoni, Lotti, Scarlatti, Porpora, Gasparini, Corelli, Bencini i Pasquini. Una veu que et fa creure que el seu so pot fer més viu el temps, més perceptible.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!