LA FI DE LA HUMANITAT
Com l’anomeneu, el desampar?
Manuel A. Pina
Persones que han acabat de sopar a la vil·la Tempus, encaramellada sobre la petita badia de Formentor, propietat d?Aina Maria Vidal, cinquanta-tres anys, viuda de Joan Vallbona, empresària hotelera i immobiliària: Felip Truyols de Santmurí, cinquanta-set anys, rendista, casat amb Cèlia Samsó, trenta-dos anys, dissenyadora; Elena Moré, quaranta-cinc anys, joiera, divorciada de Jordi Delmont, polític del PP; Carles Vallbona, trenta anys, cirurgià plàstic, fill d?Aina Maria; Miquel Vaquer, quaranta anys, constructor, amb la seva dona, Damiana Ferrer, trenta-set anys, mestra d?escola; Magdalena Caimari, trenta-cinc anys, apotecària i poeta, amb el seu promès Sebastià Colomer, quaranta anys, negociant. Ens acostam amb un zoom lent a aquell menjador sobre el mar grecollatí cantat per Miquel Costa i Llobera i escoltam les veus de la conversa que com a anfitriona estricta dirigeix Aina Maria. Cèlia Samsó: No se salva ningú. El ciment ja ens esquitxa pertot. Basta mirar com s?han multiplicat els llums dels xalets d?aquest lloc privilegiat. Un parell més de vil·les i això serà Formentor Hills. Miquel Vaquer: Que t?has fet del GOB, Cèlia? Aquí, com a qualsevol lloc de Mallorca, només es construeix segons la llei. No tot és Andratx! Magdalena Caimari: Per desgràcia hi ha una mala fi d?Andratxs que no sortiran perquè ja els va bé a molts. No em diràs, Miquel, amb el cor a la mà, que per urbanitzar no has hagut de fer negocis moltes vegades amb batles i regidors? Aina Maria Vidal: Crec que aquesta calorada que ha arribat de cop ens posa una mica nerviosos. Per afegitó, hem entrat en aquesta època terrible de les eleccions que ho fan malbé tot. Sense anar més enfora, el meu germà m?ha enviat un e-mail amb una enquesta del Cis que assegura que el Pepé no aconseguirà la majoria absoluta. Això és un invent dels socialistes o una manera intel·ligent de fer que la gent vagi a votar. Ha! Ha! Ha! Damiana Ferrer: Si anam així, arribarà el dia en què per molt clars que tenguis els papers no et deixaran construir. A això no hi ha dret! Carles Vallbona: Mumare, pareix mentida que puguis veure com tuden Formentor i et quedis tan tranquil·la. Això és un dels paisatges únics més bells del món. Això només ho tenim en usdefruit! No és nostre! Felip Truyols de Santmurí: Tenc molts d?usdefruits i això no hi té res a veure. Fins aquí podríem arribar, Carles. Una cosa que està molt malament és que en Mates es reunís amb un parell d?empresaris i decidissin fer un pla d?urbanització de la zona de Son Espases amb hospital i tot. Però si l?economia s?atura faríem ull i això que tu prediques, Carles, aquest betlemet és un suïcidi. Elena Moré: Sabeu la darrera? Quan em vol veure el meu home? Quan s?acosten les eleccions. L?altre dia ja em va cridar per convidar-me a sopar i demanar-me el vot. Carles Vallbona: Els pitjors vots són aquells que compren els cacics. Algun d?aquests universitaris d?ara hauria d?investigar les xarxes de caciquisme de Mallorca, Peperes & Sons, per explicar-nos quines famílies mouen els fils de tot el cotarro. No quedaríem gens sorpresos. Aina Maria: No t?hauria d?haver deixat anar a Amèrica a estudiar. M?has vengut amb unes idees que escarrufarien ton pare: un sant home que era amic de totes les famílies bones: aristòcrates, empresaris i fins i tot nou rics. Sense burgesia encara estaríem en els talaiots. Sebastià Colomer: Perdoni que li faci la quantra. Això no és burgesia, Aina Maria, sinó una pseudoburgesia nouvinguda. Els burgesos de bon de veres, basta que miri els catalans, estimen la seva terra, el seu patrimoni cultural, la seva llengua, la seva avior. Volen conservar la bellesa del seu país per als seus fills i els seus néts. I aquí, si basta mirar els del Pepé & Sons com ho fan malbé tot: urbanitzen i requalifiquen de mala manera, irracionalment, fan autopistes que augmenten un 43 per cent els morts, fan magarrufes com les del túnel de Sóller i els casos Mapau i Bitel. I ara, Andratx. No empenyen l?ús social de la nostra llengua. Basta veure el desastre d?IB3, el decret del trilingüisme, la Junta Avaluadora del Català, etc. I tenen tanta de barra que posen una escriptora bilingüe com escut humà. Cortines de fum a voler perquè no es parli dels problemes reals!
Aquest sopar tan civilitzat acabà amb una moral general: tots hem d?anar a votar. El procés democràtic estava salvat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ahir n’Aràlia em va mostrar més de set-centes fotos fetes des de la mar. Ja té la barca. Vàrem sopar de calamars pescats de dia davant Vista Talaia. Calamarins, of course. Com cada any per aquestes dates, pinta la casa i no té temps per escriure.