Le crâne, chez le poète, c’est l’essentiel.
Marina Tsvetaeva
Sent les imatges amb mots
Veig els sons amb paraules
I també toc amb versos
I ensum amb frases vives
Com la respiració de les coses.
Em contaren que un vell poeta
Va perdre el cap i les paraules:
Es passava la vida a l’ombra
Dels llibres i del temps, de la bellesa
Convertida en sa darrera bioquímica.
I no sabrem mai quan va morir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
els cucs van sadolls de mi
i als meus ossos fan pessigolles
soc un sac de lletres en desordre
tot esperant que el vent alci
els mots i els penji del cel
estic batut
i, tu bades derrotada
No veus, nin, que tot duu allà
on put d’estufera i vanitat
on tots es creuen històrics, bells, com a llibres