1 de març de 2007
Sense categoria
2 comentaris

CREI

CHARLES ARRIBARÀ DE BELL NOU A SON ASGARD

Nunca se puede regresar a nada
pero hay que regresar para saberlo.

Carlos Pujol

Els dies s’allarguen.
La notícia és euforitzant: Charles arribarà prest. Vol fer una Sèrie Mallorca per a la galeria Phaeton de Berlín.
He dit a madò Bet que netegin a fons el magatzem de les vaqueries: allà, amb aquells vitralls que peguen damunt el ametllerars de can Penjoll, podrà imaginar sense treva.

Segur que em durà noves d’Aràlia. Sap el dimoni on es colga. Té una xarxa de comunicacions que el fa estar sempre al dia, al moment. M’agradaria aclarir el seu sistema emperò crec que és una empresa impossible.

El temps em passa per damunt i em deixa melangiós, transparent, sense ganes de res.

Estudii la importància de la llum en la meva vida.

Aquests dies tan clar em fan mal d’ulls. Necessit la llum grisosa de les boires i les ombres mortes dels capaltards. Em fa por l’estiu i la seva explosió de sols.

Visc dins els matisos.

  1. Belette veu els ametllerars per la finestra de la cuina.
    Madò Constança li dóna una tassa de cafè amb llet
    i galetes de garrova.

    Que vindran n’Estellencs aquesta primavera?

    Idò, no ho crec fiieta. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!