CONFRONTAR-SE A LA BRUTOR
… oú l’émotion sexuelle garde son premier sens étymologique de cosa mentale, ce que les Grecs, dans leur grand Raison, appelaient l’amour antiphysique.
Elisabeth Porquerol
L’únic problema: despertar l’esperit.
Aquest despertar és un procés complicat, molt més enllà de la comprensió.
Com el refilar del sebel·lí que m’ha ferit quan tornava de caminar i em trobava dins les ombres de reixes que feia la llum d’un fanal amb les bigues de la pèrgola dels prebeboners.
Unes notes de la gola d’un ocell basten perquè tot jo reviscoli.
La reviviscència d’una planta seca per l’aigua sempre m’ha fet volar.
El maquillatge sonor.
La brutor és aquí, dins mi, dins el món, arreu.
La combustió ficcional també té brutors.
Aràlia, al monestir de Kyoto també pensa en la brutor, ho diu Zelda Zonk al final de la carta. Fa un making off de si mateixa amb clavagueres i tot.
Aquest canvi brusc de coordenades d’Aràlia em fa descobrir tota una altra perspectiva: la desposessió de si mateixa, la nuesa perduda.
Voldria veure-hi amb molt alta definició i en canvi em trob amb ulls de talp. I si fos una rata-pinyada com aquesta que m’acaba d’entrar dins el gabinet per no sé on i que pega voltes com una orada?
Obr la finestra d’ampit en ampla.
Es torba, emperò al final troba la sortida.
On és la sortida?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És esperar a trobar l’entrada.
>Porta! i prende fua
bona nit. me’n vaig a romandre.
m’adormiré consolat
En tot cas, la vera sortida és aquella que t’obre el camí per poder caminar sense haver d’anar expressament enlloc, amb la veu per calcetí i la llengua per sabata.