LA FESOMIA COM AVENTURA
¿Por qué me daba la impresión de que estaba haciendo planes continuamente y de que conocía esa manera de vivir que consiste en seguir siempre hacia delante sin detenerse jamás?
b. y.
A.
Entre adolescència i edat adulta.
Exploració de les jungles de les teves pestanyes, els ulls plens de boires verdoses i liles. Cromatismes d’estepes de bruc i els abismes d’un tall de llavis dibuixats amb la perfecció d’un miniaturista.
Evasió pels pòmuls amb el vellut de roselles i suavitats de melicotó.
La semiesfera del front, cúpula i copa de l’ànima inabastable de radiacions i sentits.
Tot el mentó dins la meva boca i mes dents estrenyent amb la violència de la carnisseria amorosa.
Aquestes frases les escric al bloc de notes mentre mir les línies del sol d’un rosa violent a l’horitzó (demà farà vent, un venteguer) sobre el cel gris i blavós del crepuscle davant un pany de roses blanques enfiladisses totes florides damunt una reixeta que fa de paret a un trast estampat de flors de card.
Misteriosa fesomia on he caigut (i nat) tantes de vegades.
Fesomia del meu naufragi.
Tsunamis emocionals a l’horitzó?
Camín i esper.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
com me’n puc sortir?
trenco una bombeta cada dia
i els metges responen amb electroxocs
esgaripo el nom d’en Bruno cada nit
i els metges em tracten amb sedants:
píndoles que llanço al sostre fent petar la llum
he perdut la capacitat telepàtica
i he adquirit el do de la punteria
que no travessa murs
com me’n puc sortir?