CARNET DE NOTES (VI)
D. H. Lawrence era un aristòcrata de l’esperit que no havia renegat de la seva divisa: Orgull, desigualdat i hostilitat. I tampoc havia traït allò que anomenava sa gran religió: creure que la sang, la carn tenen més saviesa que la intel·ligència.
Llegesc cartes de D. H. Lawrence i pens en la seva estada a Mallorca, a l’hotel Príncipe Alfonso, just devora Marivent, on vaig tenir d’adolescent una aventura sexual inoblidable. Aquella nit em vaig colgar amb una carn estrangera fibrosa i perfumada de vetiver. La carn saborosa.
Plou a poc a poc. El cel és quasi negre. No he fet (no he pogut fer) de promeneur. El tancament m’enfonsa. Sort que he escrit un text d’aquells que em deixen somniador, ple d’idees, ple d’interrogants. Amb un «continuarà» a les mans.
Llegesc Juan Antonio González Iglesias. Som un fan. El llibre de poemes Eros es más, el darrer que conec, em fa escriguera. Per això estic segur que és bo. En copii un poema.
IN JOYFUL MEMORY
En alegre memoria. Que no haya
nada más que la alegría en la memoria
de Duncan Charles Kirpatrick, que pasó
sobre este mundo apenas veinte años.
Love is stronger than death. Así creemos.
Hemos cifrado nuestras esperanzas
en esa despojada certidumbre.
Así escribimos, sin saber muy bien
qué queremos decir, qué significan
esas raras palabras, repetidas
por las generaciones de los hombres.
Qué consecuencias tiene en lo concreto.
Pero es cierto. Es así. El amor es más.
Y triunfará de un modo misterioso.
Así ordenamos que se grabe en bronce:
el amor es más fuerte que la muerte.
Amb la acaronadora i consoladora música d’aquest poema cau de cop el vespre. No es veuen els arbres desolats del jardí. Els paons dormen a l’arbre ampolla gegantí i centenari. Damunt la taula un gerro de vidre transparent amb unes fressèlies blanques i uns violers blancs brilla dins el clarobscur. L’olor entabana.
He de comprar el llibre Comment parler des livres que l’on n’a pas lu (Éd. de Minuit) de Pierre Bayard. Em fa molta gola. Una citació de Louis Sebastien Mercier: «Qu’est-ce qu’un livre? C’est un lecteur. Le livre est un archet: il n’existe que par les cordes qu’il peut faire vibrer dans l’âme de chacun de ses lecteurs. Il n’y a qu’un seul livre au monde, celui que chacun de nous sait lire.»
T’agradaria haver anat al ball Black and White a l’hotel Plaza de Nova York el 28 de novembre de 1966 amb Truman Capote d’amfitrió? Aquell dia, fred i pluja també, corria davant els grisos a la Universitat de Barcelona.
La pluja rera els vidres: la pluja negra.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Home, parlar d’una aventura carnal a l’hotel que esmentes, ve esser com fer una remembrança d’un episodi històric, un encontre amb un ésser dels talaiots, donades les dècades que està caducat l’establiment esmentat. Meam si era una persona coetània d’un Lawrence i tu no te’n temeres.
Pot ser tampoc és molt intel.ligent o savi, per sí mateix, anar contra la sang i la carn.