25 de maig de 2006
Sense categoria
6 comentaris

CAMÍ DE PASSATEMPS (IX)

ESCRIC AMB LA MÀ ESQUERRA

ÉS UN TEXT EMBULLAT, ATZARÓS. INFANTIL: IMPREVISIBLE

No m’han dit quan arriben Venetia i Charles.

Visc l’espera amb energia novella.

Dorm poc.

Bad.

Escolt créixer les fulles, els fruits, les sinapsis…

Invent siluetes, fantasmes, horitzons.

Esperar cansa.

No és ver.

Esperar: fer passar el temps pel propi cos amb lentitud.

Fren el temps.

No som un copsmètic.

Ric per no res.

  1. Almòdovar deu ser l’equivalent al cine, el que la televissió escombraire més coenta, existeix gràcies a omplir el buït del espanyolisme més pansit, per tapar o no informar de la realitat empudegada.

    Tot mirat des de fora, per què no he arribat mai a vore una pel.lícula d’Almodavar ni a una Fira d’Abril, sols el tuf m’allunya a kilomètres de distància.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!