REPLÀ
JE VIS DANS L’ATTENTE DE MOURIR. JE ME REPRESENTE AVEC UN GRAND LUXE DE DÉTAIL LES PROGRÈS DU MAL QUE M’EMPORTERA. J’EN CONNAIS LES PREMICES ET QUELQUE PEU AU-DELÀ. C’EST LA FIN DE L’AFFAIRE QUI M’ÉPOUVANTE.
Pierre Bergounieux
Sent que el paisatge em travessa: som call vermell i arbre, tel de cel i comellar marí.
Em colg en les coses com en una casa sense saber quan em toquen o en som tocat.
La fermesa del pols que guixa aquestes lletres arrela dins les estacions de l’espera i de la por.
En la paraula és manifesta l’empremta que en la matèria de les coses ha deixat el ritme creador.
No separ el real de l’inventat.
Hauré de passar visita amb el doctor Febrer.
A., no m’ho faré mirar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
compucdespertar
quina estridència em sobresaltarà
quin cop de soc
quin toc de mort em pot
fer reaccionar
alçar-me dempeus damunt de tot
i dir NO