INFINITAMENT EXPLORABLE
No digueu, no, que jo vaig massa lluny.
En l’amor ningú no és massa enfora.
L’amor va sempre prop, és com l’encuny,
Que just signa on el temps ha arribat d’hora.
Blai Bonet
Per què quan ensumava les garbes desfetes, encara, dins el Tancat dels Àngels, només sentia aquella olor d’herba tallada com quan vaig aprendre a devorar el teu gallet, A., entre marors?
Em costa escriure frases com l’anterior en què em mostr tan a les clares. Em costa dir-te.
Duc un entotsolament que no deixa preveure cap millora.
Ni l’arribada futura de Venetia i Charles m’agombola.
Mir un revell que creix damunt una paret de pedra seca, m’entretenc amb el gris fenàs de verdor secallona, agaf un brot de fonoll com si fos una branca de corall verd que em pos entre els llavis.
Ensum l’argila humida pels teus alens espessos, pels teus gemecs fondos quan m’ofereixes a la salivació el sol de les natges on enfony la llengua tota plena de paraules: t’insemín de mots com una lletrada lúbrica que et produeix l’acubor entre grans colvulsions.
Per què, temps i temps, m’arribes, A., amb tota la pell tremolant contra la meva pell?
Per què sent el fibló meu com arrela dins el lloc de l’excrement i tu, A., em demanes que no cessi el combat?
Per què s’amora el cor de l’aglà dins el xap infinitament explorable?
Per què t’unt de lleterades lentes que fas córrer amb dits llargs i unglades de rapinyaire amorosa?
Com et despint la soledat que dus aferrada com una mortalla?
Le plaisir trouvé, les sujet n’a de cesse qu’il le repète.
Em venen mots erràtics que m’atravessen com estrelles fugaces dins la nit del tinter. Els estim com fetitxes teus, A
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Càpsula
Apropiació de Biel Mesquida
Carles Hac Mor
"La profanació és l’aire de cada nit… amb tot l’acolloniment del
món entre les cames… en el més enforinyat de la boira, em parlava de
les pors i de les esperes". En cadascun d’aquests punts suspensius, hi
pot haver, posem per cas, "una algeriana escapada de la degollació de
tota la seva família" o "un perfum fort com de patxulí" o "una mica de
calor dins la gelada del temps". Perquè el fet és que totes les
històries d’Els detalls del món (Empúries), de Biel Mesquida,
se’ns barregen en el record d’una lectura tan viscuda que és com si
l’haguéssim feta mentre anàvem escrivint el que llegíem. Ara bé,
deixem-ho ben clar, en part no és pas com si, sinó que sobretot
és: nosaltres, els lectors, tot llegint hem anat recreant aquest món
tan peculiar, que ja era redactat per nosaltres mateixos abans de
llegir-lo i que, malgrat això, va signat per Biel Mesquida. De tota
manera, a Mesquida li hem de reconèixer el gran mèrit d’haver donat a
la impremta aquest llibre d’autoria multitudinàriament col·lectiva, ja
que així aquesta meravella ha deixat de ser inèdita. Gràcies a
Mesquida, doncs, ara podem sentir-nos ben cofois del gust que regalem
amb la nostra esplèndida, sucosa i delectable escriptura.
<img src="http://static.flickr.com/48/144002741_8bb43c5fcb_s.jpg"/>
a l’ala dreta del sanatori
llençols roses
son son sons on so nso n son son son sons o nso nson son sons on son son sons on son
fosc
Passa sense passar, o almenys sembla que no passe. Sembla que en volta de pedre el temps, estigam aprofitan-lo o guanyant-lo.
Quant és perd temps, sembla que ho lamentem. Quant és guanya el temps, com si passarà desapercebut.