6 de desembre de 2009
General
4 comentaris

BESSÓ D’UN RELAT

Ell s’estimava més l’escepticisme que les certeses, era un esperit en moviment continu i detestava tant els sistemes tancats com les jerarquies rígides.
Es decantava pels mestres ignorants, amb Sòcrates i Lao Tseu com exemple.
La psicoanàlisi que practicà un temps l’ajudà a fer explotar totes ses creences.
Ara va per un altre camí per comprendre les coses humanes; un camí que avança per aquesta part no-intel·lectual de la vida, aquesta atenció al cos i als ambients, a les veus, als moviments ínfims del medi; fer capficos en aquesta percepció primera, immediata i vital, en què la nostra individualitat es disssol, en que llançam per la borda  la nostra malatissa propensió a fixar-nos objectius, a tenir por i (des)esperar. Deixem-nos esser.
L’ofici d’home és un artesanat. Un Sòcrates que duu els seus interlocutors a experimentar la nul·litat del saber humà o, més ben dit, el saber humà com a nul·litat. Un Sòcrates que ja no sap res, però que delira i somnia.

  1. Però fins i tot per a avançar d’una manera no-intelectual (ell) haurà necessitat la racionalitat. Entén que no hi ha cap solució ni cap resposta? Si és així, per ventura haurà de fer-se un seguit de preguntes, i inevitablement seguirà cercant, tot i que no cerqui respostes, per camins diferents als de la Veritat. La Veritat és la Llum d’un engany, però (ell) viu per força entre petites veritats que serveixen, que il·luminen, i molt,  i que depenen de la saviesa humana concreta que el mena cap a petits objectius i dels quals ens servim per a viure… ////Salutacions cordials

Respon a Victòria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!