Trob canviada la “meva” Barcelona.
Per bé i per mal.
Per bé: a)presentació a l’Espai Mallorca del libre El mal de peus, un motiu d’infelicitat amb el doctor Sebastià Manresa, l’autor, el doctor Viladot i el doctor Gonzàlez Casanova. Una meravella de pensament científic i divulgatiu, uns metges dels d’abans, preocupats per la seva ciència per als seus malalts, lectors, conversadors, excel·lents explicadors, ben humanistes, i una gentada que escoltava atenta i feliç i comprava el llibre. b)Trobada amb els amics amb els quals fem moltes de coses plegats: Pepa López, Dani Aixelà, Xavier Folch, Pere Antoni Pons, Martí Sales, Eduardo Manzano, Carme Callol, Marta Iglesias, el doctor Ramon Medel, Xavier Lloveras, Margarita Casacuberta, J. M. Muñoz, Eduard Escoffet, Valèria de Minúscula, etc., un tresor humà de valor incalculable. c) visita a l’exposició de Picasso i les estampes japoneses: forta, pornogràfica, megasensible, exaltadora, compulsiva, excitant, única. d)compra de llibres i revistes a la Central del carrer Mallorca: una gatera de nous textos que agaf al vol des de Hervé Guibert a l’Elogio de las sombras. d) Dues estades al Boadas amb les margarites i els mojitos millors que he begut des de Guadalajara (Mèxic).
Per mal: a)una Rambla desertificada, turistitzada a voler, sense sabor, sense text. b)un augment del castellà en la vida quotidiana ara que els beneits de mala fe diuen que el castellà pateix a Catalunya. c)poca marxa en mil i un detalls que formen la sal i la trama de Barcelona i que contaré amb més temps.
[Foto de David Guerrero]
«Nobody knows what tomorrow will bring», darrera frase de Pessoa. La m'acaba d'enviar un amic, C., i m'ha impressionat.
Crec que encara duc l'efecte Barcelona. A Barcelona no vaig poder accedir a la Xarxa. A l'hotel només hi havia una pantalla i les cambres no tenien wifi. Això, també, és per mal.
Avui m'he aixecat molt, molt tard.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!