Aquest és el títol d’un llibre de fragments (poemes, contes, petit assatjos, etc.), que he començat fa poc.
L’amic és mort.
Avui he anat al cementeri per a la cremació.
Estic com anestesiat.
El llibre comença amb aquesta insensibilitat que em pega davant notícies tan dures, tan crues, tan quotidianes: fondre els ploms, quedar en estat de xoc, no tèmer-me’n de res.
La vida com a construcció de la mort.
Aquest és el títol del primer fragment.
Lluit perquè la tristesa no em tapi.
Només una mica de coratge!