Que l’hospital de Son Espases s’aturi i es faci en un altre lloc, (o es reformi el vell hospital de Son Dureta), que el monestir de La Real se salvi (el lloc que conserva l’empremta de Ramon Llull), és el símbol d’un temps nou en què la cultura catalana, la cultura del mediambient i la cultura social no seran asfaltades i encimentades. Tot el discurs d’Antich són paraules que volen fer avançar la cultura (i cal entendre cultura en sentit d’un conjunt que ho conté tot. La política com un subconjunt de la cultura.) i això vol dir fer avançar la dignitat moral que havien fet malbé les salvatjades, les cobdícies i les corrupcions del PP.
Temps nous de trinca, temps fràgils, temps de reconstrucció moral.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo he resat devers 24 seguides perquè no s’estavellàs l’avió que havia de dur els de Menorca o els d’Eivissa, no podia desallotjar el pensament que en mancaria un. Bastava que una d’aquestes senyories que no paren de bombardejar el vellut de l’escó amb pets i bufes hagués anat de diarrea i s’hagués hagut d’absentar en el moment de la votació… I tot i que UM és una fàbrica de trànsfugues, no pensava que seria d’UM aquest cop, el desertor. Perquè, avui en dia, on es pot estar millor que a UM? Enlloc! Pensava que seria un sociata, posem per cas. Ai, haurem d’anar a Lluc a peu. Una altra cosa és que jo n’esperi un altre profit que no sigui que no m’insultin, que no m’acabussin i que no m’acusin de ser terrorista d’ETA perquè defens el català, com va fer no fa gaire aquell personatge que semblava un dels germans Dalton, un tal Melià. Ara hem de veure a qui donaran un micro perquè pugui parlar, a qui gestionaran una columna perquè escrigui i cobri, a qui publicaran un llibre. Perquè si no aixequen aquests vetos tan opressius que a la pràctica només permeten que xerrin sempre els mateixos, ja no hi haurà cap més oportunitat, ni per als que hem estat silenciats ni tampoc per als qui, governi qui governi, sempre han pogut parlar. D’ara en endavant només hi haurà dos grups: l’enemic i nosaltres. O hem d’anar a la processó o hem de repicar. Ja han passat els temps de Josep Pla.