12 de juny de 2007
Sense categoria
1 comentari
AMISTAT
Acab de celebrar uns dels ritus sensitius de l’amistat. Assaborir plegats amb ells, M. i B., un gelat de pètals de rosa, uns quartos i una coca de sobrassada feta per una emperadriu.
El verb confiat, intel·ligent, humorós, ple de sensacions tàctils dels pensaments ha estat l’atmosfera d’unes hores en què hem fet un món amb menys emissions de CO2: les nostres eren emissions d’un gust meristemàtic, de créixer plegats, cap amunt.
He anat fins a les barreres del caminal d’ailants per acomiadar-los. L’aire era calorós amb perfum paonat de formiguer.
Respon a M. i B. Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Així d’Emperadriu, tal com canta el Llibre Vermell de Montserrat!
Així de meristemàtic: cert!