Han partit dos amics.
Ella, Amàlia Tineo, dona sàvia i amable, amadora de la literatura i de l’ensenyament, un fragment de mèmoria viva de la cultura catalana, que havia conegut a través de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu. I, sobretot, unes converses magnífiques per telèfon en què, entre d’altres coses, em demanava on podia deixar els seus tresors literaris.
Ell, Ryszard Kapuscinski, periodista-artista, narrador del Món, de la gent del Món amb tots els seus caires: guerres, fams, desolacions, dictadures, dolor s i Mal. Un humanista. Un patrimoni de la Humanitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!