ONSEVULLA NO ET TROB
Nous faisons ce que nous pouvons, nous donnons ce que nous avons. Notre doute est notre passion, et notre passion et notre tâche. Le reste est la folie de l’art.
Henry James
Ja no sent les esquelles… Ja no hi ha claror… Visc dins el teu relat Aràlia… Només visc dins el teu relat i res pus… Aquest relat inacabable, llunyà, just suquinetes!
Mir aquell retrat teu ?els cabells a lloure, els ulls i els llavis lluents, la brillantor del gest seductor? sobre el el vell steinway del saló endomassat de vermell fosc i no et veig.
A través d’una selva espessa de veus m’arriben els teus alens espessos i aquell gemecs de gust quan barrinàvem drets contra les prestatgeries del fons de la biblioteca, a l’esquerra del finestral que pega damunt la clastra. «Les prestatgeries de les Illes», les havies batejat. Allà hi havia l’illa dels Cíclops amb Ulisses i Polifem, l’illa d’Ogyia on Cal·lipso retè Ulisses en el seu palau situat dins un jardins sota una gran muntanya, l’illa dels Feacis en què Ulisses troba Nausica tan encisadora com bellíssima, l’illa dels Lestrígons que eren antropòfags, l’illa dels Lotòfags amb aquells fruits tan saborosos que et deixaven penjat, l’illa de les Serpents Gigants de Simbad, l’illa de Citera on va néixer Venus, amb els seus jardins d’amor pintats per Watteau, l’illa dels Morts d’Arnöld Böcklin, l’illa de l’Ombra Blava del tenebrista Louis MacNippe, l’illa Misteriosa de Jules Verne, les illes de la Felicitat del romàntic suec Atterbom, les illes Afortunades de mestre Pessoa, tantes i tantes d’illes que formaven l’arxipèlag del nostre amor.
La música acordada d’aquelles escorregudes teves, teves i meves, m’empenyen cap a un infern de negror, silenci aspre i, sobretot, d’absència buida.
El paradís és l’infern.
Sense tu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A veure si és una qüestió conjuntural i guaiten les pluges i la clariana torna al seu lloc.