NEDES (III)
Resum del publicat: Andreu Duran Cotoner, jove de 34 anys orfe de pare, va a Son Deixauba per assistir al celebració del 101 anys del seu padrí patern. En arribar ja es troba amb un teixit de problemes creats per mor l?esdeveniment. Tots els membres de la família ?la mare del protagonista Concepció, la seva germana Ignàsia, la tia Teresa casada amb el cubà Raúl Frías que s?encarreguen de les urbanitzacions amb els seus dos fills ben pintes, Dolça i Josep, el tio Miquel, que s?acaba de casar amb Carme Truyols, i és el director general de l?empresa hotelera, i la tia monja de l?Opus, Sor María del Sagrario? creuen que en el dinar que precedirà la festa el Patriarca repartirà entre els seus fills la seva immensa fortuna.
&&&
No podia ser. La torre de defensa de Son Deixauba vermella de purpurina laseriana. La tia monja, Sor Maria del Sagrario, es depenja per una corda de llençols de fil des d?una finestreta del capcurucull de la torre, mentre a la part de baix, vestits d?indis, Dolça i Joan disparen amb uns colts. Les bales exploten amb un fum lilós i envolten la figura de la tia monja com si li fessin un aurèola de santedat. Sona Aphrodisiac dels Bow Wow Wow. La tia Teresa arriba al safareig dels Porcs i veu el seu cubà Raúl Frías que neda amb uns transvestits que xiclen com a boges. Va vestida amb un chanelet de diumenge. S?acosta volant al safareig. Aterra en un dels costats. Observa que allò vist en picat és igual vist de front. Raul pessiga el culs dels transvestits enmig de gran riallades. La Tia Teresa es tira de front al safareig. La meva germana Ignàsia duu la seva estimada Sara Viñales, fermada de peus i mans amb fil d?empalomar i amb un mocador rosa que li tapa la boca, dins el seu mini vermell sang que avança a tota per la carretera plena de revolts. I xiscla com una orada mentra mena de mala manera: Encara que siguis una externa dinaràs amb el padrí. I Sara es revingla com si tingués el ball de Sant Vit. La padrina Rosa Casals, vestida de Marie Antoinette, ofereix un ram de roses a mumare, que, engiponada de trapezista, vol volar en una estructura en forma de circ que s?ha instal·lat en l?esplanada de Son Deixauba. El padrí apareix caigut del cel en un dirigible que duu unes lletres neòniques grogues que diuen: Roïssos. I Lala, la teta dels estius, vestida d?amazona, li ofereix quan aterra un tassó d?aigua ben fresqueta. En aquestes que arriba monpare tot de pell negre, fet un Jordi campió de harleys-davidsons, i em convida a muntar. Agafam a mil per hora un túnel negre i ple de fum que no té acabatall. Em manca l?aire. No rodam. Volam. Quan monpare es gira i em mostra la seva dentadura blanquíssima veig que no duu casc. Crid, crid i no em neix cap bafarada de la boca. Cop en sec la sortida. Ens estavellam dins un caramull de merda pintada d?or. Em despert cridant de bon de veres: Basta! Basta! Basta! Sort que a la Casa de la Mar (així la vaig batejar dins la meva cartografia infantil), només la meva còrpora hi somniava dins aquesta sesta xalocosa, pesada i suadora. Vaig estar tentat un parell de vegades de posar l?aire condicionat. Hauria anat millor. Aquest deliri que m?ha deixat tan mal a pler té un motiu claríssim. El dinar d?avui en què el Patriaca ha reunit els que han arribat de la família directa. Hi érem tots menys el tio Miquel i la tia Carme que, per mor d?unes feines imprescindibles d?aquesta temporada hotelera tan bona, arribaran avui vespre. M?agradaria poder fer un vídeo de les escenes més sensacioanls d?un dinar en què tothom tirava cap al seu cantó sense escoltar els altres. Ignàsia anava de provocadora i ha amollat un parell d?exocets a la seva especialitat, les dues ties. Tia monja, segur que heu tengut un bon disgust amb els resultats d?aquestes eleccions autonòmiques. Aquest govern d?ara no vos regalarà solars ni col·legis. La tia monja la mirava amb ulls rabiosos i contestava: Hem sobreviscut a tots els governs. No saps el que et dius. I també, Ignàsia, dirigint-se a la tia Teresa, li recordava: Tenc uns amics, Joana Car i Miquel Ferrer, que us varen veure per Londres, en una clínica. La tia Teresa l?aturava: Calla! La gent s?inventa mentides per fer mal. No sé ni qui són aquesta parella ni els hem vist mai a Londres. La tia Teresa se sulfurava i es posava vermella com una tomàtiga. El padrí Joan, es dirigia Ignàsia i li demanava: Et veig molt animada. Li has dit a la teva amiga Sara que està convidada? I la padrina Rosa somreia i mumare semblava damunt un núvol i la tia monja i la tia Teresa es tiraven mirades de complicitat.
(continuarà)
LLAM
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!