EL COR ÉS UN SISMÒGRAF EXACTE
Marta mirava aquells trossos de còrpores que havia caçat amb la seva nikon. Malgrat que les fotos donen impressió de vida, sabem que, en realitat, són una operació de mort. Dit això aquelles de Marta eren unes contra-fotos. A partir d?argiles i de marbres, en lloc de petrificar la pedra, la feia viure, en lloc de matar l?instant, eixamplava la duració, enlloc de donar la il·lusió de la tercera dimensió, desvetllava una quarta dimensió a partir del volum, del modelat i del relleu. Jaume Solell has entrat en el moment exacte en què Marta acabava d?agafar Les fleurs du mal baudelerianes d?una prestatgeria. Puc mirar la teva darrera obra? Marta ha fet un gest suau de convit i Jaume s?ha acostat a poc a poc cap a la gran taula entapissada amb un ordre estricte per les fotografies. Havíeu arribat feia cinc dies, tu, Marta, ton pare, Cosme Puig de la Vila, i la seva darrera amant, Pema Furió, a la vil·la Ulisses llogada per passar un mes de vacances i situada damunt el caló d?en Merro entre el port de Valldemossa i cala Deià. Jaume ha mirat les fotos molta d?estona. Marta mentrestant asseguda damunt la barana amb un fons d?aigües tempestuoses recitava: «Je suis belle, ô mortels! comme un rêve de pierre, / Et mon sein, oú chacun s?est meurtri tour à tour, / Est fait pour inspirer au poète un amour / Éternel et muet ainsi que la matière.» Jaume no deixa de mirar aquells fragments de cossos musculosos de dones i homes amarats d?una energia veritable nua i novella. Són bocins de música, diu Jaume. Mira aquest negre, aquest blanc, aquest gris-negre, aquest blanc-negre, aquest gris-blanc, aquest negre-negre, aquest negre-blanc, aquest blanc-blanc. Mentre deia aquests mots Marta ha vist una imatge llunyana i nítida: dins un coval fondo i fosc a vorera de mar els cossos nus de Cosme i Jaume abraçats en una dansa inacabable. Jaume fa voltes a la taula i amolla: Aquestes imatges tenen el que en anglès s?anomena poise. Aquest mot voldria dir elegància, força, dignitat, equilibri, serenitat, domini. Bustos, ronyonades, plantes del peu, llombrígol i ventre, uns llavis, una barra, un plec d?amargura. Torsos i mamelles, un penis mig tallat, una gran arquitectura de cuixes, una exploració de l?enrevés i de l?inconegut, detalls i monuments, una fesomia il·luminada per no se sap què, un ull vigila un mugró, lleuger somriure, llum dolça de porcellana. I més ventres i exclamacions i fragments d?infinit, i pòmuls i carcasses abatudes pel temps i les tempestes del temps. Quan arribarà ton pare? Marta, has aixecat el cap i la claror d?un sol ponent et daurava els cabells vermellosos i la cara tota plena de pigues. Has pensat en la fragilitat sense que res t?impulsàs a fer-ho. No sabies què havies de contestar perquè totes les respostes et semblaven còmiques. Jaume duu arrelat el meu pare dins el cervell i això em produeix una sensació de fracàs, quasi de tragèdia. Calia que li digués. Que enguany mon pare no havia vengut tot sol. Que la seva amant Pema era molt possessiva, que no el deixaria estar sol amb ell ni un moment, que no el voldria compartir. Marta sap que hi ha una finor extrema en tot això. Per què Cosme no li ha dit res? Per què no ha suposat que Jaume apareixeria per la casa el primer dia? Has anat al lector de discos i has posat el primer que has trobat en el caramull: Cosi fan tutte. Just començar la música mozartiana s?ha aixecat un gran vent. La meitat de fotos ha volat cap en terra. Jaume ha corregut a tancar els finestrals immensos. Tu recollies les fotos una per una com si collissis fulles mortes d?un bosc tardoral. Tota la gran sala era color d?aram. Marta has sentit una gran voluptuositat davant aquell sol mig enterrat dins la mar. Jaume ha dit: Mozart és l?èxtasi. Hi havia una forta intensitat dins l?ambient. Jaume ha dit: Llegesc Les Afinitats electives. Vols que et conti un fragment que he après de memòria? Figura?t un cert A íntimament unit amb un cert B, i que no en sabria separar-se per molts de mitjans i esforços; figura?t un C que es comporta de la mateixa manera respecte un D; posau les dues parelles en contacte: A es tirarà sobre D i C sobre B, sense que es pugui dir qui ha deixat l?altre el primer, i qui s?ha reunit el primer amb l?altre. No ho trobes edificant? Just en aquest moment s?ha sentit un cotxe que arribava. Lladraven els cans. En uns pocs moments han entrat al saló un Cosme somrient que no s?ha sorprès de la presència de Jaume i una Pema que no entenia res.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
: