FREDA COM UN DIAMANT
Thy pen is full as harmless as thy sword (La teva ploma és tan esmolada com la teva espasa)
Carl Scroope
He anat caminant, tira tira, fins a l’Aigua Morta. Està molt a prop dels Armaris, aquelles grans faixes disposades de forma paral·lela i originades a partir de forts moviments orogènics de plegament: aquesta aparença de grans armaris encastats a la paret sempre m’ha sorprès, com si la terra em mostràs l’entranya.
L’horitzó era gris i la marina semblava tenyida de vermell.
Aquella roca planera, l’Aigua Morta, situada en la mateixa línia de la costa on, en un horabaixa de bonança com avui, l’aigua queda estancada em produïa calma i ganes de pensar.
M’ha vengut al cap el comiat de Charles que partí ahir cap a Nova York.
Ell era l’encarnació d’una cultura que estim en els seus millors aspectes: àvida, cosmopolita, insaciable, refinada i, sobretot, animada per una necessitat constant de verificar i d’interrogar.
Charles rera els seus calembours amarats d’humors, darrera l’elegància severa de la seva conversa (hi ha moments en què sembla el rugit d’una pantera negra), et deixa entreveure un esperit seriós: greu…
He mirat els Vermells, una zona dominada per les terres vermelles de la pedra esmoladora i m’he girat cap al mar. Un brisa lleu creava onetes menudeues que s’estavellaven amb suavitat al meus peus. L’hora era reposada, tranquil·litzadora.
El vol ras d’un corb marí m’ha deixat embambat una bona estona.
I, de sobte, la nit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
trepitgem la sang seca, granada
terra vermella al pas de cada ser
fòssils de vida feta i empremta
o mirall entelat
en Bruno fa una ditada al terra i escriu
t’estim
– a mi?
– també