vestit blau en una butaca ocre
L’escriptura em dóna el doble plaer de contar i contar-me. És com passejar per un país meravellós. Meravellós, i horrorós quan no ets capaç d’escriure allò que vols. Des de l’hivernacle mirava el parc. La claror baixava molt lentament per darrere els turons i m’imaginava amb la força suficient per reparar el passat ferit