11 de juliol de 2008
Sense categoria
1 comentari

OVIDI I GUILLEM UN ÈXIT DE TENDRESA I GENTER

No puc escriure res avui. Llegiu el company generós David Figueres. Gràcies, David!

Penj una història.
Ja ho contaré allò d’ahir als jardins del palau Robert! Aquell prodigi de la gent, la música i nosaltres! UFFFFFFFFF!
————————————————————————————————————————
MENJAT PEL TEMPS

És bo per al cos dormir aquesta estoneta més just quan t’has despert,
recordar que he somniat en uns penya-segats devora el cap Savall (no sé si eren
per devers Ashford Castle, aquell castellot d’Irlanda tan medieval i tan verd
on anàreu en viatge de lluna de mel na Concepció
i tu fa mil segles i per on va rodar John Huston El hombre tranquilo, i, molt més tard, José Luis Guerin va fer Inesfree, una pel·lícula sobre aquell rodatge, que no has vist
i que acaba de sortir en devedé), uns penya-segats pintats de verd carruatge,
altíssims, que em feien una porada perquè sempre he tengut vertigen. Sé que
m’ha pegat un rodament de cap, el meu cos era com un engranatge que feia aigua
per totes parts, i quan m’he vist a punt de caure cap a una mar negra i
entrecreuada d’ones, una aguilota m’ha agafat per l’americana i m’ha deixat
dins un dos cavalls que vaig tenir de jove que baixava a tota una capavalla
d’una camada amb molts de sotracs per la Roca de Manacor amb la meva al·lota de
llavors, na Margalida Blanquer
. És bo per al cos deixondir-se a poc a poquet i pensar en totes les
coses que m’esperen tal dia com avui, que he d’anar a cercar el resultat de la
biòpsia. No puc pensar aquesta paraula sense que m’entri l’angoixa i em senti
un nus a la gargamella. Això és una vergonya, que un home madur com jo, amb dos
fills que ja estudien arquitectura i farmàcia a Barcelona, no sàpiga
enfrontar-se amb la possibilitat de covar un càncer. És bo per al cos oblidar
totes les obligacions, oblidar també aquest malet de panxa que em produeixen
els nervis i les ganes d’anar del cos, i dedicar-me a imaginar les mamelletes
de na Jilalai
, la criadeta
cubana de n’Hèctor
i n’Aina, que ahir vespre a la festa em va servir uns
mojitos que em llevaren totes les sets i m’estiraren cent cavalls de força. És
bo per al cos veure que si na Concepció dins el cotxe de tornada cap a ca
nostra es dedicava a fer-me moixonies, això tenia una traducció directa. I com
que no vaig d’ella sense cap motiu concret de fa mesos i no em fa enravenera,
em vaig haver d’aficar dins el bany dels convidats amb tres play-boys i amb la
memòria dels mugrons i el cul arreveixinat de na Jilalai dins el cap, per
complir com un home. És bo per al cos estirar-se dins el jacuzzi, posar els
brolladors a tota i sentir-se torpedinat per aquells fils calents d’aigua que
em renten de totes les brutors i em deixen endormissat amb la boca que tasta
aquella pell mulata de cacau i ritme. És bo per al cos berenar totsol a la
taula de davall el porxo. Hi ha de tot, la gerra del suc de taronja, l’aigua,
els cereals, el croissant acabat de fer, el pa tendre, la llet, el cafè, la
sal, l’oli d’oliva, la confitura d’albercoc i aquell blau dels agapants que
rebenten devora amb una brisa suau: hi fa un estar d’àngels. És bo per al cos
assaborir aquestes menges nutrícies i no pensar pus en els resultats de la
biòpsia. Emperò mir el rellotge, avui he dit al banc que arribaria molt tard, i
les busques del rolex em diuen que puc berenar tranquil. És bo per al cos anar
del cos encara que sigui la tercera estació que faig, i això em molesta molt. 

(…)

És bo per al cos agafar forces d’on no n’hi ha, aficar-me dins el cotxe, posar l’aire condicionat i un cedé de Los Lobosque canten Sabor a mi i partir a l’escapada cap a la clínica Imperator, on em donaran el resultat científic de les proves, la sentència.

  1. Una revel.lació que és manifesta amb un creiximent descontrolat de defensa natural organica de protecció provocada davant una situació d’afecció de l’esgotament i agressivitat ambiental anti-natural patit per cert desorí continuat.

    El negoci de l’industria és muntat en una fugida cap endavant atacant el simptomes de la manifestacció desesperada que provoca la defensa natural organica i no les causes que la provoquen.

    O fer front actuant sobre els origens que provoquen la revel.lació de forma integral i que incentive l’ordre natural per damunt del desorí ambiental sofert en un intent de maurar i potenciar la seva superació organica en batalles successives.   

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!