6 de juliol de 2008
Sense categoria
1 comentari
OLOR GUILLEM I OVIDI: VEUS D’AMIC
He perdut la relació entre olor i memòria?
Una idea, apuntada en un bitllet de la compra, em recorda que No hi ha una escletxa més magnífica i excel·lent per penetrar en les zones amagades i ombrívoles de l’ésser que el sentit de l’olfacte.
Les connexions de la informació olorosa dels olotransmissors es trunyellen en el cervell amb zones com el sistema límbic i produeixen sinapsis extraordinàries que ens poden donar moltes d’informacions oblidades sobre les motivacions i les emocions, sobre l’inconscient.
(…)
DIA: 10 DE JULIOL DE 2008
LLOC: BARCELONA
ALS JARDINS DEL PALAU ROBERT (XAMFRÀ DIAGONAL PASSEIG DE GRÀCIA)
HORA: 20.30
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquesta tarde rumiava sobre olor, sobre olorar.
I em preocupava com és que (i molt per això que assenyales sobre la memòria) quan hom es posa a olorar una cosa de seguida assalta a la escena una espècie d’acusació de desconfiança: “com és que ho olores? Que no hi confies?”.
No dic que no es pugui donar el cas, però no és l’únic ni el més normal. Un sentit ferm, i tant. Com aquest acte que ens presentes.