No sé com escriure el color d’eixes roses,
no sé com dir les veus d’aquesta cala,
no sé com estotjar les teves paraules
perquè no es facin malbé amb el temps
i les onades del temps.
La casa no és segura i el verger una jungla tota plena de riscs. Què faig aquí? T’ho demanes , Francisca, encara que no t’ho respondràs. No vols conèixer allò que et desassossega. T’estimes més allargassar aquests dies de convit amb una certa nonchalance que et costa tant de dur cara alta.
Elisenda ha tornat de Deià amb el cotxe tot ple de menjar, de torxes i de paquets. Crec que hem de fer la festa de l’estiu. Nosaltres tres i basta. Ho he preparat tot. Espelmes, coets, menjar a voler, encens i fins i tot regals. No estau contents? Bernat la mirava com si fos una aparició. I Francisca feia la mitja intentant animar-la sense gaire convenciment. T’ajudaré a preparar les coses, has amollat amb un mormol. No, basta que Bernat deboti les coses pesades del cotxe. De la resta m’encarrec jo. Vosaltres basta que us poseu ben guapos per a l’hora de l’inici. Les deu de la nit. Serà una festassa! Ha! Ha! Ha! Ha!
(…)
Bernat com un xotet de cordeta s’ha dirigit al golf i ha començat a davallar senalles. Tu, dins la cuina estant, col·locaves els queviures al seu lloc. Elisenda havia pujat a la seva cambra per canviar-se.
I no li hauríem de fer qualque regal?, demanes a Bernat, fluixet. No m’agrada que sigui tan espontània i tan tirana. Tu li pots donar un dibuix i jo li escriuré un poema al·legòric com si fos Ifigènia. Et sembla bé?
En aquell moment Eisenda amb un biquini carabassa fort feia la seva aparició triomfal.
Vos fa el pes aquest modelet de poble?
Francisca l’ha mirada com si veiés un Madonna de Rafael i Bernat ha dit que ja estava fart de les seves coqueteries d’adolescent. Ja no ets una Lolita, mona!, li ha amollat sense cap gràcia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Uns com Cristòfol Colom sabia com abastar la mar oberta.
Uns com Jaume I sabia com abastar la terra.
Portugal sabia com abastar la mar oberta.
D’altres saben abastar la terra a través dels que abasten mar obertes.
I n’hi ha qui només coneix l’incompetència i no té dret a existir
I n’hi ha qui no sap com abastar la terra ni la mar oberta, si no tot el contrari
I n’hi ha qui psan d’abastar la terra i la mar oberta qualsevol escusa és bona.