ESBORRANY DE “LA LLUM BOSCAL DE PALMA”

Ciutat sota la pluja, límpida

HILARI DE CARA

I
ANEGAR LES PARAULES A POC A POC
com qui veu molt de temps l’horitzó
no és feina de manyà
Emperò si no vull el desori
cal que no aturi ni un no res
da-li qui da-li
per obrar un raig de silenci
on poder descansar una estona
II
MIRES L’ESTEPA BLANCA TOTA PLENA
de pètals morts
de taques lila
com si l’haguessis flitada
amb esprai
III
ESCREIX
Només cerc com desdir la migranya
que em creix sondal dins la memòria
de les coses més presents
més transparents més meves
o perdudes:
aquesta aroma d’ocells per les arrels de l’aire
l’enfiladissa claror a les tanyades tendres
de les mates
cada arítmia amenaçadora
com les sorpreses de ser temps
comptat
el rosegar frenètic del corcó
ancorat al bell centre de la carn
d’aquest paquet de carn
la cosa que no és cosa
descosa

(…)
IV
NI L’EUNUC EN EL CENTRE DEL GRAVAT
pot fendir-me
Les imatges són virus desafiants
que cal ensinistrar tothora
No passis pena
trobaràs aquell mot originari
quan més ho esperis
en el moment just
de la desaparició
V
El VENT EL VENT EL VENT
que fa els colors
La mar La mar La mar
que fa les amors
Basques de murters gegantins
empastifen el bessño del mot
fins que queda ben esclafat
planteral
VI
CONTEMPL AMB SERENOR CONVULSA
la lenta erosió del cel color mostassa
que perd llum a les totes
amb la serralada blava com a teló
No vull res Ho desig tot
el tacte entre anus i escrot
cul i ous ai las!
és l’única certesa
que m’agombola
i VII
NO DIGUIS RES PUS
Has confessat el crim
No hi ha justícia que hi valgui
Seràs absolt a les absoltes

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *