CADA MOMENT
Cada moment és un lloc
on no has estat mai
mark strand
«Una gran avinguda, potser massa bella per la casa, un tunel fosc d’alzines centenàries que no desemboca en un casal, sinó en un edifici allargassat amb un pis amb finestres petites, cobert de teules de fang vermell, dissimulat davall una pell de parra verge»
no t’agradaria que començàs així aquesta història?
«A la part de baix hi ha l’entrada amb dos aiguavessos, tres salons, un menjador, la cuina, dos banys. al pis la cambra d’Elisenda amb un llit rònic, la de Bernat amb un buró i un ordinador i la de Francesca amb una taula de dibuix a més de dos llitets amb baldaquí. Elisenda i Bernat s’estimen. Francesca contempla el seu amor i amaga l’estimació (l’adoració seria més exacte) per a Elisenda.»
no creus que cont bé el començament de l’arbrositat de la teranyina?
(…)
«El jardí té profunditats tenebroses on Francesca explora amb el seu quadern ple de bocets.
Elisenda dorm fins molt tard totasola. Bernat escriu una novel·la que li costa molt. És l’estiu de ple, de plers.»
creus que escriure és crear una mentida que diu la veritat?
a mi sempre m’ha agradat inventar mentides. Pas un guster de dir mentides!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!