PARAULES MEGAVIVES
Avui, al Teatre Principal de Palma, celebrarem el 10 Festival de Poesia de la Mediterrània: un festival per a la pau, per a la llibertat, per la justícia, i per totes les felicitats dels humans. Deu anys de festival ja és una tradició. I en aquesta cultura catalana nostre en què res no dura es pot considerar un segle: tot un conjunt de records, d’històries, de diccions, de persones, de llibres, de cartells, d’amistats, de veus d’esdeveniments, d’amors, etc. El Festival de Poesia de la Mediterrània ja s’ha fonamentat i és un referent dins la cultura catalana i europea, tota un fester dels mots: aquest és el miracle de la connexió poètica, el fet essencial i senzill de reunir a Mallorca un conjunt de poetes de totes les llengües que envolten la Mediterrània (llengües de tot el Planeta Terra, la Mediterrània com Centre del Món), de fer-los viure i conviure, de mostrar-los la morada illenca amb els tresors i les clarors dels seus paisatges —des dels ambientals als humans i, sobretot, els culturals—, d’obrir-los d’ampit en ample les portes de la llengua i la cultura catalanes, amb el contacte i la lectura dels poetes del País Català i amb la traducció de tots els seus poemes al més bell catalanesc possible, d’escoltar-los quan diuen els seus poemes en tota casta de llocs (en els carrers i en els jardins, en la presó i en les escoles, en els restaurants i en la Nit de la Poesia, etc.). I convertir l’estada de veus poètiques mundials en un adob potent per fer créixer l’arbre de la civilització. Mallorca, entreforc ramonlulià de llengües, cultures i pobles. Enguany hi haurà poemes en turc, en gallec, en anglès, en català, en maltès, en àrab, en amazic, en txec. Enguany hi haurà poetes de països en guerra i en pau, de dictadures i de democràcies: un microcosmos del Món. Els poetes saben i creuen fermament que no hi ha cap trep que les paraules no puguin estroncar: els trencs de la guerra, de l’assassinat, de l’empresonament, de la injustícia, de la fam, de l’explotació, breu, de la salvatjor humana en totes les seves deformitats són aturats també, tan bé, per la força sanadora, alliberadora, benèfica dels mots construïts per donar coneixement i gust a la vida i a la mort de cada dia. Paraula en llibertat: a lloure. Els poetes són musiquers de les llibertats. Cal dir ben fort per tot els mitjans possibles que diem sí a la poesia perquè descobreix amb tota la forta energia de la seva veritat poètica idees i conceptes, sensacions i sentiments, emocions i músiques que no podrien ser coneguts a través de cap altra zona dels sabers. Quan vivim, escoltam, diem, llegim, sentim, practicam poesia es produeix una pujada de tensió íntima, un augment de volum fondo, un punt de mira singular i únic, una potenciació intensa de les zones, els òrgans i els sistemes de la pròpia sensibilitat. La poesia com a sistema immunològic, la poesia com a salut. Sí, es pot comprovar amb la pràctica que la poesia ens fa més sensibles i això vol dir, més perceptius, més pensadors, més civilitzats, més savis, més vius, més humans. Ja ho sabeu, aimats i sensibles Lectors. Avui a les nou del vespre estau convidats a escoltar al Teatre Principal de Palma aquests 14 poetes del Món. I demà, divendres, també a les nou de la nit, aquests dos artistes enormes i ben nostres, Pascal Comelade i Enric Casasses, amb L’Acadèmia dels desconfiats, seran el Gran Finale d’aquesta celebració poètica, humanal i gustosíssima: la veritat, la bellesa, de la paraula cisellada en música. Música a l’enèssima potència, altes tensions de l’esperit.
PALMA, 5 DE JUNY DE 2008
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!