UN ESTIUET MORAL

Zeus Matamalas Ferrer, per què aquesta pràctica ritual de certes tribus aborígens australianes t’ha deixat fora de joc, mig estormiat? Assegut a l’engronsadora del Pi de la Cala amb els peus dins l’aigua de mar color d’arena rosa, i un horitzó d’un blauet encès al fons, amb aquell sol tebi d’aquest estiuet de sant Martí que fa nedera, penses que t’agradaria fer un viatge fins Austràlia. Quin guster aquestes petites vacances amb la teva dona, Hera Zaforteza Aguiló, a la Vil·la Vermeer on us colgàreu per primera vegada; Vil·la Vermeer, una casa racionalista feta per Arnold Meck, un arquitecte vienès de la Bahuaus, amb les parets cobertes d’una pell de parra verja que s’il·lumina de vermell quan arriba la tardor. Ara, entre les imatges dels aborígens quan fan aquell acte ètnic, recordes que ahir horabaixa les clarors del ponent damunt un pany de paret emblanquinada de color cirera i tota plena de fulles envermellint-se i rovellant-se, t’inspiraren un d’aquells haikus que feies quan et converties en àliga i raptaves un pastoret de l’Hèlade com Antinous. Engronsar-te damunt les petites ones és un exercici de felicitat. Penses: ‹‹Es practiquen una incisió sota el penis per tenir una espècie de vagina que fan sagnar regularment. No és tan sols una identificació, és també una manera d’augmentar el volum del penis.›› Deixes el llibre d’antropologia damunt una roca i et tires de cap a les ones. Hera Zaforteza Aguiló i Sally Tirèsies també es tiren, amb estils de dones sàvies i sensuals, a les banyeres; cadascuna a la banyera de ca seva. El marbre negre de Carrara, els miralls gegantins de Venècia i una cúpula de millefiori de Murano són els elements constructius del teu cocó, Hera, que et sents, dins la profunditat de l’aigua perfumada d’espígol i flor de gessamí, una deva. Sally, el cartell on anaves de Marlen i cantaves J’aurai voulu être une vamp, ocupava el sostre del teu bany des que ja eres una dona, just feia un any. Et demanaves el motiu d’aquella invitació per un sopar al xalet de Formentor de n’Hera i en Zeus, aquell matrimoni que t’havia ajudat i protegit en temps difícils. A les set en punt sonà el timbre de la teva porta. El xofer anava tot vestit de negre i era molt jove. ‹‹Sembles la mort en pebres, monet! Lleva’t aquest capell de bubota que pareix un suvenir de Transilvània o del maleït i hortera Jalouin!››, li amollares mentre ell agafava la teva maleta i tu el seguies amb el necesser amb totes les teves pintures de guerra. El viatge va ser perillós i irreal. Sally, t’assegueres vora n’Antinous Sabater, pastor, i no estares bona fins que li practicares un licció entre les cames. El gran tema del sopar al porxo de les colocàssies i les quènties va ser clau: és la dona o l’home qui obté el plaer més gran i intens en l’acte amorós. Zeus, tu insiteixes que és la dona. Hera, tu repeteixes que és l’home i que per demostrar-ho basta veure els grans crits que un home pega en el moment de l’orgasme. No es posen d’acord.
(:::)
Per això han decidit convidar-te perquè tu, Sally, que has estat home i
dona diguis qui és que passa més gust. S’ha produït un silenci verbal
amb un fons de grins i la música de ls ones arrossegant-se per l’arena.
Hera, vols a les totes que sigui l’home i Sally et talla: ‹‹De cap
manera, estimada! És la dona, ella tota sola experimenta les nou dècimes parts
del plaer amorós!›› Just sentir això, Hera, t’aixeques de cop i tomes
una copa que es trenca amb un dringueig deliciós.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *