Plagueta de Bord

Un mac que hauria d’anar a tota i va a poc a poc.
Ja ha vengut tres vegades l’adeessaler i no hi ha manera.
LA XARXA ÉS MALA D’AGLAPIR SENSE BONES TECNOLOGIES. I DE FORAVILA ESTANT, SENSE FIBRA ÒPTICA, TOT ESDEVÉ CAMÍ DE SOLITARI.
————————————————————————————
La pluja i els lliris de maig em fan serenera.
Llegesc una carta de Flaubert a George Sand:
«Je n’attends plus rien de la vie qu’une suite des feuilles de papier à barbouiller de noir. Il me semble que je traverse une solitude sans fin, pour aller je ne sais pas oú. Et c’est moi qui suis tout à la fois le desert, le voyageur et le chameau.»
Mir un quadre d’Edward Hooper, Dona al sol.
Nua, ella, dins una cambra d’hotel anònima i despullada, amb un llit desfet, una finestra damunt uns turons verds i una il·luminació de sol ponent, fuma.

Tot per recomençar. Una altra forma, una altra vida.
L’ermita del solitari: obrir la boca cap al dedins, estimar d’enfora.
Quan més enrevoltat estic més m’apareix clara i llampant la idea de la solitud, l’obsessió.
(…)
VULL APRENDRE MOLTES DE COSES!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!