Plagueta de Bord

Enyorava el bloc, enyorava la plagueta, enyorava escriure així, entre l’oralitat i el text. I duc quinze dies i nits de vida cultural humanal forta que m’ha deixat estormitat i m’ha descarregat les piles a voler.
Això de descarregar les piles és molt bo perquè et permet fer unes bugades íntimes de cine, acceptar les crítiques que no vols veure ni escoltar, refermar els projectes que t’esperen, refer-te, renovellar-te, re-eixir.

Primer el VII Festival de Poesia de la Mediterrània amb tretze poetes que va ser un gust, va venir una gentada i que va acabar amb un concert de poesia electrònica de Sólo los solo i les imatges de No-Domain.
Segon les Jornades de L’escriptura i el llibre en l’era digital, magníficament organitzades per KRTU a Lleida, que m’han permés trobar molts de col·legues i descobrir nous col·legues engrescadors i savis com la Laura i el Roc.

No tenc temps per contar quasi res emperò vull deixar ben clar que aquests darrers quinze dies he vist que hi ha un genter que val l’alegria a la cultura catalana.
I estic en fase escèptica! Cal no oblidar-ho!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!