MOTS PRENYS
Estic esbraonat de les cordes vocals i de les altres.
Arrib de Palafolls via aeroport del Prat.
Qui diu que les dates d’entreponts són tranquil·les als aeroports i a les autopistes de pagament?
Vaig partir ahir via aeroport de Son Sant Joan. Quan era devers el Coll d’en Rebassa un pensament inquietant em travessà pel parabrisa. Els avions cauen. El vaig decantar com si fos un mosquitó insidiós. Arrib al taulell de Air Europa i allà comença la preregrinació. Vol clausurat. Motiu: un motor de l’avió romput. Sortida definitivament ajornada. Ens fitxen en una fila inacabable entre nervis i esperes. Ens diuen que ens passen a un vol de ClikAir que surt devers les sis tocades. Arribaré tard a Palafolls. Emperò l’avió no caurà. El que hagués pogut caure era l’altre. Un calvari de pelegrinatges i esperes llargues per mor de la mala organització d’Air Europa. A la fi al taulell de ClikAir em donen una targeta d’embarcament. Aquest avió no caurà emperò em costarà arribar d’hora a Palafolls. Telefon al meu contacte, Pitu, i li explic la feta. A la porta D 84 m’assec, agaf el diari i em qued adormit entre la gent. Quan em despert no hi ha ningú. Peg corereguda cap al taulell i m’agafen pels pèls. Arrib el darrer al meu seient. Perd una bufanda verda que estimava. Vol xafogós. Mallorca entelada de calitja blanca. El mar blanc. Barcelona blanca. Agaf un taxi cap a l’Espai Mallorca. Arrib d’hora. Quan vaig cap a Edicions 62 em trob, cop en sec, l’amic P. R. i ens abraçam molta d’estona. L’editorial tancada. Torn a l’Espai Mallorca i m’espera Mireia, companya de Pitu. Tot va a càmera lenta. Pitu no arriba. Màrius Sampere ens espera a ca seva vora el passeig Maragall. Pitu, professor de literatura i un dels organitzadors de Palafolls paraules prenyades. Ens posam a travessar una Barcelona en obres i semàfors i molt de trànsit. Recollim Marius Sampere i la seva dona. Partim cap a Palafolls. El viatge és una meravella. Amb Marius preparam l’ordre i el ritu del recital. El viatge per l’autopista de la costa em fa veure que els constructors del Principat fan els mateixos desastres que els d’aquí. Màrius és un conversador generós i intel·ligent. Fem una discreta bugada de xafarderies literàries quasi sense noms propis. Des dels nostres miradors, tan allunyats de temps i escriptures, ens entenem. Això forma part del prodigi que constitueix el material d’aquest viatge poètic amb satoris quotidians. Arribam a les deu menys deu de la nit a Palafolls. L’acte comença a les deu. Ens fem un a canya a un bar en què no venen tabac. Hi ha amics N., P., que ens encoratgen. La sala plena. Un públic biodiversíssim. Alegria! S’apaguen els llums. Es projecta un DVD on un deïdor italià de la Comèdia del Dant en llegeix un fragment. Bon aperitiu per esmolar la garrova.
(…)
QUAN ACABA LA MÚSICA CLÀSSICA DEL DANT S’ENLAIRA EL POPCLÀSSICNOUVEAU DE PASCAL COMELADE AMB P. J. HARVEY QUE BRODA (PUNT DE MUNDILLO I D’EMOCIÓ) TOO LOVE SOON.
HE SORTIT A LA PISTA AMB UN MICRO A LA LA MÀ DRETA, EL LLIBRE COM PASSES D’OCELL A L’AIRE A L’ALTRE I TOT EL RITME QUE PUC LENTIFICAR.
(continuarà)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mallorca entelada de calitja blanca. El mar blanc. Barcelona blanca
Perfecte
ERA EL SOL BLANC, com un el rovell d’un ou que té el poll que s’enteranyina aviat perquè l’han covat dos dies després que la polla hagués estat caponada per un gall negre de llavor i esperons en clau.
No sabia de l’arriscada vida que havies portat fins arribar a prenyar Palafolls. Cercarem la teva bufanda verda als indrets més inversemblants. Potser ara mateix està embolcallant el coll d’algú altre. Ja no transmets només paraules, ara ens deixes les teves coses com a donatius inconscients. Avisa’m del lloc i hora quan facis donació de la bitlletera o altre cosa pràctica. Una bufanda a la primavera no és prou estimulant.
Moltes gràcies per les teves paraules atòmiques a Palafolls.
Salut!