LECTORA I RECERCADORA
Això és Mercè Ibarz, sobretot en aquest llibre: Rodoreda. Exili i Desig (Biblioteca Universal Empúries). Aquesta narradora, assagista i periodista, nada a Saidí, a la Franja d’Aragó, ens ha donat una visió del seu món personal de la ruralia a La terra retirada i a la novel·la La palmera de blat i uns contes magnífics que passen a la gran urbs, A la ciutat en obres i Febre al carrer. Ara s’ha dedicat a investigar la vida de la Rodoreda des de l’exili el 1939 fins a la vellesa a Romanyà de la Selva. «Sóc escriptor i no un fabricant de novel·les», afirmava amb el provocatiu masculí una Rodoreda granadeta. I és l’itinerari personal i literari d’aquesta escriptora autèntica que ens ajuda a conèixer en profunditat aquest llibre admirable. Encara que hi ha un fil cronològic, la Ibarz no té manies. Des del principi i a la primera plana ja ens parla d’un dia d’estiu de 1972 quan M. R. tornava de Viena d’enterrar Joan Prat-Armand Obiols, el seu amor i el seu conseller literari, i se la veia perduda i desenfocada per Romanyà. Aquesta forma de contar, amb regust literari i transversalitat de successos i temps, amb un rigor històric i textual exacte, forma la trama i l’ordit d’aquesta Rodoredagrafia que es llegeix com un relat vertader. Els capítols primers —Titània, Modernitats, La carta d’Andreu Nin, Revolució— ens emmarquen els anys decisius d’una dona nada a una torre de Sant Gervasi (Barcelona) dins una família de menestrals, amb un avi que li ensenyava els noms de les plantes i li contava històries, un padre lletraferit, una mare riallera, elegant, i un germà de la mare, l’oncle d’Amèrica, que torna quan mor l’avi i la nina té dotze anys. «Tots ens aturem de viure als dotze anys», dirà sempre M. R. I després vindran els anys d’aprenentatge a ateneus, sindicats, organitzacions diverses, grups de dones, revistes, diaris, editorials, ràdios. M. R. escriu la seva primera novel·la, un fulletó rosa que ella desmuntava, Sóc una dona honrada? Es casa amb l’oncle i té un fill l’any 1929. El matrimoni va malament des del principi. I amb l’adveniment de la República el 1931 comença per a ella una nova vida de dona moderna que la Ibarz ens ha pintat amb paraules precises i plenes de detalls. M. R. escriu quatre novel·les que després rebutjarà i que estan plenes de troballes i nous camins que esbuquen vells estereotips. Coneix el Grup de Sabadell, escriu Aloma, guanya el premi Joan Crexells de 1937, la publica el 1938 a la Institució de les Lletres Catalanes i participa en l’eufòria revolucionària del temps de la guerra. La derrota i l’exili el 1939, un lloc d’oportunitats i buits, com ens diu la Ibarz, que a partir d’aquí, amb una lletra plena de suggerències, ens conta l’entrada profunda en la vida de M. R. d’Armand Obiols. El castell de Roissy va ser el lloc on M. R. es va enamorar d’Obiols amb un desig absorbent i total. Al llarg d’unes pàgines que es llegeixen amb ganes com si fos una novel·la d’aventures, seguirem el laberíntic itinerari de la parella per una Europa en crisi, en guerra: Bordeus, Llemotges, París i, finalment, les quatre parets del piset de Vidollet de Ginebra. Amb l’ajuda de les cartes de M. R. a l’amiga Anna Murià, les cartes entre la parella i les declaracions i, sobretot, les obres de M. R, la Ibarz ens dibuixa la vida difícil dels amants, l’horror, la fam i els perills de la guerra, les separacions amb l’Obiols, la força de sobreviure cosint roba, ella, o amb traduccions, ell, i la necessitat d’escriure com a única morfina possible. Primer fa contes de gran qualitat, després escriurà poesia i pintarà i començarà les seves obres monumentals La plaça del Diamant, Mirall trencat, Quanta, quanta guerra…, La mort i la primavera.
L’acollida de la seva lletra no fou fàcil. La plaça del Diamant no
guanyà el Sant Jordi de 1960 i va ser mirada de cua d’ull pels
escriptors de l’exili. Amb el llibre Vint-i-dos contes havia obtingut
el premi Víctor Català. Coneix l’escriptor Joan Sales, que serà el seu
vertader editor: un home que l’encoratjarà, que la farà escriure, que
la farà triomfar amb un boca-orella lent i fèrtil. Llibre per
subratllar, per rellegir. I que, a més a més d’una completa
bibliografia, ens ofereix una antologia de cartes de M. R. a la Murià i
a l’Obiols i de textos significatius. Una festa vivificadora del
cents anys de M. R.!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!