«La batalla no s’acaba mai.»
NO EM PUC TREURE DELS ULLS ELS TEUS BORRATXOS
Són gargots fets amb tota la intenció perquè costi molt entendre la lletra.
Dies de fred com avui, quan l’hivern em fa mal només trob consol en aquesta capsa de fusta, quasi una urna, on estoig tot el teu paperum, paperam, paperom, paparim, paperem, Aràlia llunyana!
«Cal revaloritzar la memòria nacional, emperò no a qualsevol preu i de qualsevol manera. La memòria nacional amaga els ulls, les gemes, les cèl·lules germinals de la singularitat, de l’independentisme i també del cosmopolitisme, que es reprimeixen en èpoques de depressió nacional com la que vivim.»
«La cultura nacional està fundada sobre la diferència creadora de cada individu, estranger a si mateix, lliure en sa comunitat i de sa comunitat i desitjós d’establir lligams amb d’altres estrangeries. La nostra estrangeria és la nostra força. Cal un nou pacte social sota aquesta llum.»
I també m’agrada aquest fragment copiat per tu, Aràlia, de Madame de Staël que escrivia això a De la littérature: “Des femmes qui cultivent les lettres. Elles [la femme de lettres] promène sa singulière existence, comme les Parias de l’Inde, entre toutes les classes dont elle ne peut être, toutes les classes qui la considèrent comme devant exister par elle seule: objet de la curiosité, peut-être de l’envie, et ne méritant en effet que la pitié… (…) les guerriers voient le casque, la panache étincelant, ils attaquent avec violence, et dès le premier coup ils atteignent le coeur.»
Des de la meva vulnerabilitat cerc en l’escriptura una renaixença. Si la llengua és el cos i l’ànima de l’escriptor, és en l’escriptura catalana que perseguesc la solidaritat dels diferents. (…)
No sé d’on són aquests darrers fragments.
Aràlia per què jugues a perversions fondes?
hahahahahahah
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!