Registres particulars m’ha inspirat aquest títol de post.
Ahir vespre, a les set, Vicent Partal va parlar de Blogs com un aire fresc que recorr el Món, amb un bon grup de persones que assisteixen a les conferències d’un cicle, Literatura sense papers, que ha organitzat Margalida Pons a la UIB.
M’agradaria haver gravat deu minuts de vídeo perquè poguéssiu tenir un fragment d’aquella festa de les idees partaliana. Triaria el tros quan parlava que tot blog, per anònim que sia, és la construcció d’un personatge. I això és literatura. Bona o mala literatura, però literatura en fí. I esmentà un blog, anònim?, que li agrada molt: Registres particulars.
I feia una setmana que Flux també havia parlat de Registres particulars com un blog literari i estimat pel poeta de Rapala, Jaume Subirana. Llegesc lentament Rapala i m’ho pas bé. I pas pena. La poesia vera ho toca tot, ho refà, ho reviu.
M’agradaria fer una crònica de la festa Partal, emperò no em sent en cor. Només vull deixar dit clar i català que aquest home és un dels savis emergents que cal cuidar molt.
I que Registres particulars és una de les llepolies més exquisides dels blogs de Son Vilaweb.
I que Susanna Rafart, que acaba de treure un llibre de dinou narracions titulat
Les tombes blanques, ens va fer una lectura personal de Gabriel Ferrater ben il·luminadora i entretinguda. Amb Susanna i Vicent anàrem a la capella de Barceló i visquérem una feeria amb llums de capaltard en el cor-cervell del parc temàtic inacabable que és la Catedral de Mallorca.
No m’aturaria de contar gusts de l’amistat noble.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“Registres particulars” és un bloc extraordinari, una prosa fresca, fluent, tendra i irònica. Literatura, certament.
En Mesquida, la Carme-Laura i la Registres en un mateix apunt. Quina sort. M’agraden els vostres blogs perquè em permeten respirar, alenar. Són l’escletxa per on veig el país que m’agrada: català, si, i més coses, tantes com calgui sense que ningú s’espanti i ens treguin les quatre barres com Sant Cristo Gros.
Sou gent deshinbida, franca, llesta, culte i digne.
I és balsàmic i ple d’energia el personatge que tu ofereixes en les teves anotacions. Farem un cop d’ull a la Rafart, en Subirana, els Registres particulars… Em vam semblar molt bonics els comentaris anteriors sobre en Palau i Fabre.
Petons
Llarga vida als Registres particulars, Biel. Jo també hi estic enganxadíssim.