PALAU REPOSA EN EL CEMENTIRI MARÍ DE CALDES D’ESTRAC
Acab d’arribar de Barcelona.
Dia intensíssim.
L’acte laic de la Generalitat, amb Palau de cos present, molt ple d’amistat i de record.
He vist tanta de gent del món literari que Palau ha relligat, ha trunyellat!
Era un gran creador d’amistats, també, tan bé.
Montserrat Carulla ha dit, serena i clara, una successió de fragments: poema, assaig, teatre, traducció…: tot alta literatura!
Jo em donaria per un bes a capel·la per la Maria del Mar, un brollador d’emocions.
La veu clara i fonda de Palau va cloure l’acte amb aquell poema savi i cervelltremolador: Cant espiritual.
El cementiri de Caldes d’Estrac —petit, elevat damunt un turó dominant el poble i el mar, humil—. Perejaume llegeix el Comiat, un acte íntim ple de fervor i de silenci fort. El nínxol a un segon pis d’un mur. La mar gran i antiga al fons. Valeriana, rimbaudiana, artaudiana, palaufabriana: lul·liana. Mallorca allà enfora.
Tristesa del darrer comiat: el paleta posa el ciment a la làpida i tanca la caseta del mort.
———————————————————————————————————————————
Hem anat a dinar tot un grup d’amics de Palau a la fonda Manau (Maria del Mar, Perejaume, Guillemon, Guerrero, Dols, Lloll. Celdoni, Quico, Maria, Magdalena, Nofre, etc.) i hem recordat el poeta que va fer bones vegues en aquell indret. Hem compartit paraules, dolors, joia, textos, crítiques, perspectives, absències, històries, etc.
Torn de nit amb un avió que va a tota. Arribam a Palma adelantats.
———————————————————————————————————————————
Llegesc Els grans poemes de l’emperador Iang-Po-Tzu.
Els mots s’estimen
en mi, pel gran amor
que jo els tenia.
Es nuen i desnuen
seguint llur fantasia.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
y el vivo al bollo
Els espanyols haurien d’escriure als blogs de l’ABC, la razón, el pp, la fundació del bigotut i deixar-se de ficar el dit dins l’ull… perque la vida te torna tot el que has fet malament¡¡¡¡¡ i després qui serà el que riurà? fatxa festigós