17 de febrer de 2008
Sense categoria
3 comentaris
LLIBERTAT I LLARGA VIDA PER A KOSOVË INDEPENDENT
ESCOLT MARIA JOÂO PIRES QUE TOCA LES SONATES DE MOZART
És com la meva festa íntima per la independència de Kosovë. L’Europa dels pobles arriba a poc a poc. Ja ho deia fa no res la poeta Montserrat Abelló quan feia 90 anys: «Les coses canvien a poc a poc.» Emperò si canvien cap a majors llibertats dels pobles, o sia dels ciutadans, de les llengües i de les cultures val l’alegria.
Hi ha moltes de clarors i moltes d’ombres a Kosovë: moltes guerres, deportacions, injustícies, sofriment de les minories, etc. Cal tenir-ho també en compte.
I AQUÍ, ELS PAÏSOS CATALANS, EL PAÍS CATALÀ, TAN ESQUARTERAT!
AMUNT ÀNIMA FORTA!
SIAU QUI HEU DE SER!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs què vols que et digui, com a independentista no em sembla un
procés exemplar: durant anys i anys hi ha hagut una política
d’eliminació de la població sèrbia inicial (que encara era majoritària
a principis del segle passat), via assassinats massius i deportacions,
junt a la seva substitució per colons albanesos. Des de l’Imperi Otomà
fins al Tercer Reich, és la política que ha permès la declaració
d’avui…
Escoltant I will survive… notícies com les de Kosove o Cuba avui em fan sentir + feliç x q no ho dubteu estimats i estimades no espanyols, qualque dia ens tocarà a nosaltres¡¡¡¡
K t milloris estimat¡¡¡