ENTRECAMES
No pensaré per què la mèl·lera negra
m’ha arrossegat volàtil a les migracions
Carregaves tot sencer cap a l’esquerra
cal·ligrafia d’un paquet d’ham i d’esquer
entregaves paraules encetades de savior.
Creuàrem junts les estacions d’orades
deserts plens de fondals selves sabors
jubilacions sens fi pels cap de cantons
de les ombres quotidianes del ser vius.
Estotj en el lloc pelegrí del meu desfici
aquella olor que s’aguanta en el tacte
de la teringa de records tots personals.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
"anar dos anys vestida de mél·lera"
(de dol) mel·lera negre és redundant
(homenatge a C.)