Repetesc: El monestir de Santa Maria de la Real i de Sant Bernat de Palma i, sobretot, el seu entorn rural, estan en gravíssim perill de destrucció! «Sembla mentida que ens haguem de defensar dels polítics que ens haurien de defensar a nosaltres», diu el rector Antoni Vallespir. Catalina Cirer i Jaume Matas volen fer una Mataslàndia a les ordres clares i llampants dels interessos del capital local illenc més depredador i salvatge. L’amic, i extraordinari periodista d’investigació, Matias Vallés en donava les dades clares i llampants de la conxorxa en el «Boulevard» del Diario de Mallorca del dia XXX Elemental! Les grans corporacions econòmiques i polítiques que ens volen anorrear no són mundials: són nostrades. I no estimen res: només adoren el vedell d’or del guany ràpid i fàcil, sense mirar prim allò que esclafen, allò que maten. Si formigonegen, encimenten i asfalten aquests camps històrics amb síquies musulmano-cristianes i molins hidràulics tindrem un altre paisatge cultural assassinat. Els ciutadans sensibles s’han unit en una plataforma anomenada Salvem la Real , que avui a les nou del vespre organitza a l’Auditòrium de Palma un macroconcert, amb un floret excepcional d’artistes (la Bonet, el Llach, els d’Antònia Font, els d’Al Mayurka, la Miquela Lladó, el Damià Timoner, la Marta Elka i els de Carumbau) i uns presentadors de luxe (Pepa López, Rossy de Palma i Carles Rebassa), que tots conjuguen qualitat i lluita per la cultura i per la terra. Recordaré al Superior General, Josep Amengual, que em comentava amb una pregunta irònica: «S’atreviria el govern a deixar que es fecin urbanitzacions en els jardins del monestir d’El Escorial o que s’especulàs amb la Llotja de Ciutat?». Només la construcció de l’hospital Son Dureta II, de cent quaranta mil metres de superfícies, a la possessió de Son Espases Vell amb totes les àrees de serveis que l’envoltaran pot convertir aquest mediambient en un Blade Runner urbanitzat en què les síquies musulmano-cristianes i els molins d’aigua quedin asfaltats i el monestir cistercenc sia la decoració parctematicosa d’un paisatge destruït. Destrucció del mediambient, destrucció del patrimoni, destrucció de la identitat, destrucció de la història, destrucció de tota possibilitat de saber qui som. La Universitat de les Illes Balears, en la persona de la catedràtica d’Història de l’Art, Catalina Cantarellas, ha fet un informe sobre la declaració com a Bé d’Interès Cultural a favor del Monestir de la Real i del seu entorn. M’entusiasma veure com la sàvia i sensible Cantarellas, amb lucidesa i coneixements, clarifica la defensa del mediambient, de la terra rural: «Tot i la importància de l’immoble i del corresponent patrimoni moble del Monestir de la Real, cal reiterar una vegada i una altra que el tret que li concedeix l’excepcional vàlua al conjunt construït és la connexió amb el paratge de l’entorn. (…) A la importància genèrica de l’entorn cal afegir-hi un element que en forma part indissoluble. Ens referim a l’aigua, resultat de la definició religiosa i del decurs de l’ordre de Sant Bernat. (…) Als valors patrimonials que es deriven del conjunt i del seu entorn, pel seu interès històric, artístic, arquitectònic i industrial, cal unir-hi l’etnològic i el cientificotècnic.» I quan es tracta de delimitar l’entorn que s’ha de protegir, no només rebutja els aproximadament dos-cents metres de perímetre que es tracen al plànol enviat pel Consell de Mallorca, sinó que especifica ben a les clares i amb raons de pes cientificotècnic que hauria de ser una àrea força més extensa que, aproximadament duplica en escreix la proposada. «El que en l’actualitat conservem del paratge característic i vinculat al Monestir de la Real és, pràcticament, el sòl que en l’actualitat no està urbanitzat.» I en la conclusió subratlla que l’entorn proposat pel Consell de Mallorca és, a més d’insuficient des del punt de vista espacial, incorrecte des del punt de vista científic. I, a més d’ampliar els límits, demana que s’especifiquin una sèrie d’elements com els ramals, trams i elements vinculats amb les síquies d’en Baster i de la Vila i el seguit de finques, parcel·les, espais públics que tenen una relació física, històrica o visual amb l’element. M’umpl d’alegria aquesta defensa raonada per a la Real de la nostra universitat, aquesta UIB que, encara que sigui molt jove, té una clara tradició lul·liana i una funció de transmissió cultural, de discerniment crític i de recerca per resoldre problemes reals d’aquesta societat balear en els temps convulsos de l’actual crisi econòmica i, sobretot, crisi de valors.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
¿És la UIB com a institució o més aviat sou na Catalina Cantarellas, de la UIB, i vós, Biel Mesquida (també de la UIB), i més gent "uibense", com diu Antoni Serra, qui defensau la Real? A la UIB, la "clara tradició lul·liana" ha estat esborrada fins i tot dels seus Estatuts…