800 ANYS DEL REI EN JAUME
VET AQUÍ UN FRAGMENT DEL LLIBRE DELS FETS !
UNA MIRADA QUE CAL FER TAMBÉ, TAN BÉ I FONDAMENT, EN AQUESTS 800 ANYS DEL NAIXAMENT DEL REI EN JAUME, ÉS LA DE LES VÍCTIMES SARRAÏNES, DELS VENÇUTS. ELS GRANS OBLIDATS PER LA POESIA , PER LA HISTORIOGRAFIA, PER LES COMMEMORACIONS.
113. E quan uench al quinzen dia sabem quel Rey de Tuniç no uendria ni aquel estol sobre la terra de Maylorques. E laores metem ma conquerir les montanyes, els castells que els tenien per nom Oloro, e Polença, e Sentueri. E podien esser los sarrains be ·III· mliia darmes, e daltres que ni hauia be ·XV· milia a entre fembres e infants. E feu nos parlar pleyt aquel que hauien feyt cap e senyor, e hauia nom Xuaip, e era estat de Xiuer, de tots sarrains de les montanyes e dels castells, que si nos li hauiem merce e li fayem be, que el nos retrie los castells e les montanyes, en tal manera pero que el pogues honradament uiure. E car aquest pleyt era bo per a nos, e per a totd los chrestians qui aqui habitauen e deuien habitar, e car la Ila no podia esser segura mentre tan gran guerra hi fos, fo conseyl dels nobles que aqui eren ab nos, e dels cauallers e dels altres, que presessem aquel pleyt. E fo parlat en aquesta manera: Que el ab ·IIII· altres qui eren de son -164- linyatge que nos los heretassem, e quels donassem cauals e armes, e cada ·I· roçi o mul o mula que fos bo e couinent: e quels sarrains poblasen en la terra, los que poblar uolien ab nos, e aquels qui no uolian fer sa uoluntat ni uolrien esser en son pleyt, quen faessem a nostra uolentat. E aço fo feyt ab cartes, e complit aixi con fo empres. E romaseren be ·II· milia sarrains en les montanyes que nos uolgren retre a nostra merçe.
114. E quan uench que fom segurs daquel estol que no deuie uenir de tot en tot, tornam nosen, e lexam hi en ·Bñ· de Sancta Eugenia e don ·P· Maça, senyor que era de Sent Garren607, e de nostra meynada, e companyes de cauallers e descuders que uolgren romanir ab don P. Maça, ben de ·XII· tro a ·XV· E nos passam nosen en Cathalunya: e els començaren de fer guerra ab aquels de la muntanya, e dura aquela guerra tot liuern, en tro en Mag. E hauien tan gran força los sarrains en les muntanyes que nols podien gran mal fer en les persones: mas daytant los fayen mal que no podien cuylir pa sino en alguns lochs caytius, e aquels nols podien bastar, si que uengueren a tan gran destret que pexien les herbes per les montanyes en manera de besties. En ·Bñ· de Sancta Eugenia e don ·P· Maça hagren acort que enuiassen a les montanyes, e ques retessen a els: e aço enuiaren lus a dir per lurs cartes, e -165- per ·I· sarray que les portaua. Els sarrains responeren per carta, que negun temps nos retrien a els sino al Rey qui hauia goanyada la terra. E en aço uiren608 en ·Bñ· de Sancta Eugenia, e en ·P· Maça, e els cauallers de la terra prferen conseyl que els abdos uinguessen a nos, e que hi passassem, e aixi hauriem tota la terra.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jaume I va portar la pau a les picabaralles violentes entre els propis sarraïns i tanmateix a les incursions cristianes que duïen oportunitat al saqueig o hostatge en temps on al món islamic existia l’exclavatge i l’imposició islamica amb l’obligatorietat mussulmana pels autoctons reconvertits en -mossàrabs-.
Què portaven inestabilitat a una població ja escarmentada i precavida de les picabaralles i les guerres entre els propis sarraïns per qüestions succesories i tanmateix dels llargs regnats valencians mossàrabs i les seves lluïtes permanents amb els almohades de terres endins al regne de Granada andalussí.
Jaume I va dur la pau i la prosperitat posan fí a totes aquestes guerretes i escamots, al hostatge i a l’esclavitut.
Van ser els seus hereus els reis catolics que amb la creació de la Corona Espanyola obriren el melò amb el ‘Consejo de Castilla’ -actual consejo d’Estado- amb la creació de la Inquisició, expulsió dels jueues i els començament del maltracte castellà a la població sarraïna i posar els fonaments per la seva futura expulsió segles més tard, alhora que la persecució a les altres nacionalitats de l’Estat que va començar amb la segregació i apropiació castellana d’Aragó.
Una part de la població tenia escarment de les picabaralles passades era previnguda i per tant fins no vore amb claretat un nou rei no retornarien dels amagatalls.
.