1 de febrer de 2008
Sense categoria
0 comentaris

SIAU QUI VOLGUEU SER

Ahir vaig salar el post perquè vaig parlar 1) de la flor nacional, la flor d’ametller, i un perfum nou Desig de Flor d’Ametler a Palma 2) vaig anar a una reunió de la junta del Pen Català a Barcelona 3) Vaig passar un guster a l’exposició d’Obra Recent de Tàpies a la galeria de Toni Tàpìes-Barba del carrer Consell de Cent 286 de Barcelona. Els quadres em mostraren la vitalitat d’uns alfabets propis i mai vists d’un mestre clàssic de la pintura catalana universal, unes imatges que s’afiquen i t’amaren amb la serenitat d’un passeig entre l’ametlerar florit a punt de fer el cuec. Vaig conversar amb Teresa i Antoni, tan amables i càlids com sempre, vaig donar les gràcies al president Maragall pel seu coratge, vaig tenir un encontre còmplice amb mestre Arnau Puig, i vaig trobar antics amics com Ferran Garcia Sevilla, Plensa, Gonzalo Tena, Margalida P., Beth Galí, Kàtia J. Arnau M. Xavier Rubert de Ventós i Oriol Bohigas. 4) Vaig volar molt tard cap a Barcelona. Dins l’avió vaig enyorar el nou mac prim com un paper.
Aquest matí he fet una visita guiada pel professor Nicolau Dols al cementiri de Palma, amb les amigues Marta Pessarodona i Bàrbara Obrador. Puc dir que ni la visitrra deles catacumbes de Roma em produí tantes dxe sensacions, sentiments,l paraules, músiques i records, per enunciar algunes de les festes que hem fet: festes de la paraula (hem dit els pomes de cadascun dels poetes davant la seva tomba), festes de la història (hem biografiat amb coneixences de tots les szeves vides i les dels seus contemporanis) i festes del descobriment (hem trobat tota casta de tombes, inscripcions, atzars, errors, etc. hi ha novel·les i històries a balquena entre els mots dels epitafis!), hem recordat els lluitadors per la vida i la llibertat, assassinats als murs del cementiri (allà he dit A Mallorca durant la guerra civil de Bartomeu Rosselló-Pòrcel del qual havíem visitat la seva tomba, simètrica de la del seu mestre Gabriel Alomar)
______________________
El meu primer gest de celebració del Rei en Jaume el faig amb un pler que he tingut en llegir el text de Vincent Partal. Hi ha tantes de perspectives sobre aquest rei, que fa que en aquests moments escrigui mundialment en català, que només enyor que aquesta mirada sia la més clara i saludable: saber que ens dugué una llengua i una cultura, la llengua i cultura catalanes, que encara sobreviuen les catàstrofes i els oblits del Temps. Per això, sobretot, el record i llegesc la seva lletra: les seves paraules vives sobre els Fets.

«Lletradorada és el títol del meu pròxim llibre de poemes que treurà Pagès Editors.»
—————————————————————————————
 90 ANYS D’UNA DONA SÀVIA: POETASSA! Per molts d’anys i bons i poeters, amiga poeta Montserrat Abelló! Ahir vaig escriure una felicitació a mà perquè sia llegida a un acte que es fa avui d’aniversari. Flux fa una magnífica i completa felicitació amb molts de links que m’han obert un viatge aventurer i ben entretingut pel territori Abelló. Una delícia veure viure una creadora tan plena d’energia i de músiques de la intel·ligència.
PER MOLTS D’ANYS I BONS, MONTSERRAT, DE BELL  NOU, I UNA AFERRADA DE CONTACTE!
———————————

Aquí, ara, aixec com una pancarta la lletra de Partal. Gràcies, amic!
____________________________________________________________________

per Vicent Partal

divendres, 1 de febrer de 2008
Jaume I: el rei que ens uneix a tots
Tots els pobles del món veneren el
seu origen, i se’n serveixen per legitimar allò que són avui. ‘Els
nostres ancestres els gals…’ recitaven, o qui sap si reciten encara,
els improbables xiquets francesos de la Polinèsia mentre Bravehearth
continua fent somniar els escocesos, o els Pares Fundadors són invocats
en el debat electoral americà fins i tot pel primer descendent
d’africans que aspira a arribar a la Casa Blanca. Ho hauríem de saber
també nosaltres que demà tenim una cita amb la història, amb els
vuit-cents anys rodons del rei que va assentar les bases de la nació
que som avui, el Rei En Jaume.

Especialment per als valencians i els mallorquins el Rei En Jaume
ho és tot. El rei fundador, ‘el Barceloní’ com el designaven els
andalusins, ens va dur literalment ací on som. Fuster va afirmar que
dir-nos valencians era la nostra manera de ser catalans. Però Nadal
Batle ho va explicar d’una manera amb què encara estic més d’acord: és
perquè fórem catalans que som valencians. El nostre origen és el nostre
sentit. És perquè fórem que som. Fórem regnes independents per la seua
voluntat, sense gens de submissió, igual els uns als altres, però també
fórem i ens reconeguérem com un sol poble, especialment per la força de
la llengua que ell parlava, en la qual va dictar el ‘Llibre dels fets’
i els Furs, la qual va portar pràcticament a cada poble que avui encara
la parla. La nació que som avui, de Salses a Guardamar, no té cap
arquitecte comparable a Jaume I; beu directament de la seua vida.

En el futur serem allò que voldrem ser. És el futur i no pas el
passat que compta. I és pel futur, pel nostre futur, que treballem cada
dia de cada any. Però un dia tan especial com demà no pot passar de
llarg sense més ni més. Ni que siga perquè la batalla pel Rei En Jaume,
pel ‘bon rei’ que la meua àvia Rita honorava fins i tot en la fosca nit
de Franco, la vam guanyar, com bé explica Pau Viciano. No era una
batalla òbvia, i va ser potser la principal victòria dels patricis de
la Renaixença. Contra la desmemoriada València del Cid que maldaven a
imposar-nos es va alçar la València de Jaume I. I amb ella l’estàtua
del Parterre amb la mà del Conqueridor assenyalant Barcelona i les
senyeres, qualssevol i totes, i els dracs alats als escuts, els
rats-penats eixits de l’elm de qui baixà del cavall i besà la terra
quan va veure voleiar sobre les portes de València les quatre barres.
Avui el seu record és un cordó umbilical que ens relliga, com la mata
de jonc que explicava Ramon Muntaner, perquè ni els valencians més
anticatalanistes no poden esquivar la seua figura central en la
història comuna de tots. I perquè la seua presència és molt més que un
record històric. És una promesa de futur. Ens obliga a interrogar-nos
sobre la nostra unitat i a treballar la nostra diversitat. Ens uneix.

Per això tot d’institucions de tota mena, classe i condició, li
retran homenatge demà. Començant pel govern valencià i pel de les Illes
i acabant per la comunitat internauta, pel nou país.cat que també
assenta els seus fonaments en aquell xiquet nascut a Montpeller que va
tombar per sempre cap al sud la nació que som.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!