Només m’arriba el timbre de ta veu
que em llegia versos separadors
quina llunyania estèril de llengües!
quin fer malbé l’acaronador mossec!
mirava el teu nu dibuixat amb llapis
i sabia que era l’únic que restaria
grafit fet epitafi d’una derrota
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs encara que no em semble la llunyania separadora és la única que pot unir i uneix.
I continuar amb l’actual rutina és restar igual com ara, en la derrota estèril continuar amb l’actual drecera no porta enlloc més enllà de tropeçar sempre una i una altra volta en la mateix pedra i per separar cada vegada més.