26 de gener de 2008
Sense categoria
14 comentaris

TEXT PER A LA CATOSFERA

EL BLOG COM ESPAI-TEMPS D’ESCRIPTURA PROVISIONAL

Admirable cosa que siendo tenebrosa alumbrase la noche.
Juan de la Cruz

Bon, joiós i productiu dia per a tots els amadors dels blogs.
Per mor dels bacteris dolents amb els quals lluit no he pogut participar en aquesta taula rodona que em feia moltes de ganes i molta d’il·lusió. El bloguer i moderador, Toni Ibañez, n’és testimoni. Emperò el primer de tot, i cal recordar-ho perquè en les nostres vides estressades i enverinades pels treballs i les obligacions ho oblidam sovint, sí, el primer de tot és la salut. I per a mi la literatura és salut. Escriure blog és salut.
Amb tot de químiques curatives m’he segut davant el mac per dedicar-vos unes paraules i una promesa. Promet un text llarg per publicar al llibre d’Edicions Cossetània on diré la meva sobre el blog com a lloc privilegiat per fer una escriptura experimentadora, una escriptura plena de potencialitats, troballes, exploracions, pèrdues, interaccions, mescles, territoris nous de trinca, debats, carícies, etc.
Les paraules d’avui seran concentrades i estrictes. Vicent Partal i Assumpció Maresme com a bons pervertidors m’estimularen el maig de 2004 perquè practicàs el blog: un vici impune. El resultat fou un experiment: Homersea, un blog de ficció (no són tots de ficció els blogs literaris?) en què una dona mallorquina, Catalina F., contava al llarg de tot un dia les seves aventures ordinàries. Fou el començament de l’addició bloguera. Homersea era, alhora, un descobriment de la llibertat d’escriptura que un blog té, i una festa per aquest bloguer avant la lettre que fou James Joyce en el seu Ulisses, la celebració del 16 de juny de 2004, centenari del Bloomsday i també, tan bé, era una forma de perdre la por a la paraula escrita en estat provisional: a l’aire.
Sí, ara que ja duc quasi tres anys bloguejant, plaguetejant a bord i de bord, puc veure clar que els borratxos verbals, la teringa de mots que arrengler en el blog es fan en un territori molt inconegut, molt misteriós i molt poètic, entre l’oralitat i el text. Abans, i ara quan escric a mà, la meva manera de produir era ben clàssica: escrivia, deixava reposar les paraules, hi tornava i corregia, ho deixava fer temps en el teler dels fulls, hi tornava de bell nou, feia més correccions, etc. I així temps i temps fins que un dia, quan ho volia publicar, no em quedava més remei que passar el manuscrit a l’ordinador. I quan ho veia amb aquella lletra quasi impresa començava la darrera correccció. I quan sortia en paper ho donava per acabat. Paul Valery, un dels meus mestres més estimats, deia que els poemes no s’acaben mai, senzillament s’abandonen. Estic totalment d’acord amb ell.
Allò de fer blog era tota una altra cosa, tota una altra forma d’acaronar els llenguatges, de tocar-los, d’esculpir-los i de fer-los fruitar. Els primers mesos ho vaig passar molt puta, molt malament. Escriure d’aquella manera em feia por, em produïa calfreds, em feia mal de panxa, em regirava. Per què?
Perquè trobava que era una escriptura plena de riscs, unes paraules col·locades dins un camp de mines, uns mots que podrien convertir-se en pols amb la primera bufada de vent. Emperò, alhora, descobria també que allò era un reservori d’escriptures provisionals —i no em sap greu ni em fa vergonya confessar-ho— que em feien escriure: que em feien escriguera. Allò era un prodigi. Un full on podia pintar quadres de paraules amarades de fragilitats, de provisionalitats, que, per les meravelles de la tecnologia (del sabers contemporanis), podien ser llegides tot seguit per tot el món i per tot el planeta. I per afegitó els lectors eren lliures per escriure comentaris, dir la seva, criticar-me, insultar-me, estimular-me, deprimir-me, tocar-me amb els seus mots, menjar-me, perbocar-me, etc. És bell i dur. Escriptura provisional en llibertat i que produeix llibertats de lectura i de resposta. Sempre havia sabut que l’escriptor ver és un creadors de llibertats. En el blog ho és doblement: per l’escriptura en llibertat que practica i per la llibertat que dóna als lectors per dir la seva. Aquest gran teler públic que és el blog és també una disciplina quasi quotidiana. I això, per a una persona tan anàrquica com jo, esdevenia una altra i alta font d’escriguera. Què he fet quan he publicat escrits del blog? Els he remirat, els he corregit, els he refet, o, de vegades, els he deixat tal com eren amb la frescor primera. Però quan han sortit en paper els textos han esdevingut definitius (mentida! Què és un text definitiu? Fins que mor l’escriptor tot text és provisional!), perquè no els he tocat pus. Les escriptures provisionals del blog sempre les puc rellegir, repensar, redir, reescriure, recontar i recantar: escriptures que són experiments de tactes. Freg el meu llenguatge contra l’altre com si tingués dits en l’extrem dels mots, enroll l’altre amb les meves paraules, l’acaron, el toc, el meu llenguatge tremola de desig, la pell de llenguatges s’electrifica d’emocions contingudes, de la despesa sense terme, de la declaració, del secret, et caetera.

Us he dedicat amadors del blog unes frases sentides dins aquest crepuscle color de codonyat amb el perfum dels ametllers plens de flors nívies, xejovianes i ainacohenesques, que formosegen dins la gelor de l’hivern. Que la taula rodona sia intel·ligent, humorosa i amorosa i, sobretot, gustosa, saberosa de gusts. Salut i saviesa! Enriquidor debat! Literatura de la bona! Bon vent i barca nova a la Catosferada!
Cervellment.
Biel Mesquida
Telloc (Mallorca), 24 de gener de 2008

  1. Només puc dir gràcies, mestre, per les teves paraules escrites amb el perfum dels ametllers plens de flors i que jo me’ls imagino davant de casa meva.

    Cuida’t !
  2. Només d’un escriptor capaç d’explorar els límits de la literatura amb el risc i el coneixement que has desmostrat al llarg de la teva obra, només un escriptor generós i compromès amb la paraula, pot escriure un text així.

    Salutacions cordials.

  3. Les formes són molt importants per apendre a pintar, però esdevenen com una camisa de força quan el pintor vol expressar la foia de les seues arts.

  4. Les estructures, les formes i els coneiximents són molt importants per apendre a pintar, però poden esdevindre com una camisa de força quan el pintor vol expresar la foia del seues arts.

  5. Visca la  xarxa!  he llegit les teves paraules, tan ben trobades, a la vegada que les sentia de la boca d’en  Toni Ibañez al video de les jornades de la catosfera.  Qui diu que son fredes les pantalles dels ordinadors?!

  6. Benvolgut,
    De’xa’m que ho digui així, per provocar, perquè no sé com dir el molt que ens vas sacsejar atots els presents a l’acte de Blogs i Literatura el dissabte 26 al matí.
    Tot i que en Toni ja ens havia pregingut de l’abast del teus missatge, escoltar-lo sencer va ser una experiència memorable.

    Ens dona motius de joia i d’orgull tenir-te com a col·lega blogaire, i amb posts com el teu, també aquí et reconeixem com a mestre insuperable.

    Posa’t bo aviat i aviat quan ens vengem de tot plegat fent una celebració com cal.
    Perquè aquesta indisposició teva que serà recordada per sempre més com a causa d’un dels textos antològics i meravellosos de la Catosfera.

    Una molt forta abraçada
    Sani
    _____________

  7. everything Nordegren said she has louis vuitton replica watches no regrets and is gracious louis vuitton card holder toward her ex.
    “I wish him replica cartier bracelets all the best in the louis vuitton handbags knockoffs future, as a person and louis vuitton speedy 35 as an athlete,” she said. replica cartier watches “I know he is going omega chronograph to go down as the links of london jewelry best golfer that ever lived, fake bvlgari jewelry and rightfully so. I feel christian dior necklaces privileged

  8. For vehicle owners, it takes less than 5 minutes to drive to the business hub and vibrant Orchard Road shopping district, via Pan Island Expressway (PIE) and Central Expressway (CTE).
    Bugis Duo 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!