12 de gener de 2008
Sense categoria
0 comentaris

EN UN CARRER DE GINEBRA

Mir els camps de Telloc tot plens de llevamans petits, silvestres d’un carabassa fulgurant davall la claror d’uns niguls grisosos emblavits amb la Serra de Tramuntana ombrejada de foscor. Són les dotze i mitja i fa un sol hivernal molt cru. És el mateix sol que veia tapat per velatures de boira quasi transparent el passat dimarts, vuit de gener de 2008, a un carrer devora el Parlament de Ginebra. No havia volgut anar a una recepció política i oficial i vaig rebre la millor recepció que el món de la ciutat de la Mercè Rodoreda em podia oferir. Després de fer unes passes per damunt els totxos gastats pels segles, després de mirar una perfumeria on hi havia tota casta de delicadeses de vidres llaurats plens essències pensades, després de veure una galeria amb tanagres originals gregues de terracota amb colors esborrats pel temps (recordes? el temps pinta, deia Goya,) com les que havia adorat al Museu Arqueològic d’Atenes, vaig alçar els ulls cap a una placa de marbre blanc amb una inscripció que deia: Au 28 Grand’Rue vecu JORGE LUIS BORGES, écrivain, Buenos Aires 1899 — Génève 1996 De toutes les villes du monde. De toutes les patries intimes qu’un homme cherche à mériter au cours de ses voyages, Génève me semble la plus propice au bonheur.
Aquella casa de tres plantes d’estructura quasi romana on havia habitat Borges em semblà que s’il·luminava amb tots els clarobscurs dels paisatges inoblidables. Va durar poc, emperò les altes tensions s’apoderaren de mi i em transportaren au delà. Quina sensació deixa el gust del descobriment inesperat d’una mervella? Al costat d’aquell aleph hi havia una llibreria de vell i hi vaig entrar de quatres atret pels títols de les prestatgeries i les vitrines. M’hi espraven tres tresors de lletra. Primer vaig trobar Journal paticulier Domain Privé, (Editions du CAP, MCMLVI, Monte-Carlo), els dos volums verds de Paul Léautaud exporgats de la seva obra en denou volums. Quina felicitat! Emperò no acabà aquí el meu festí. El volum de la Pléiade de Valéry Larbaud, Oeuvres, amb tot els seus textos menys un. Una joia que m’esperava en darrer lloc dins una vitrina: De llom de pell d’un vermell vi bo amb lletres d’un or vell on deia: V. Larbaud, CE VICE IMPUNI LA LECTURE… Vaig demanar si el podia fullejar. Les cobertes imitaven les agües del marbre vermell i les guardes semblaven les laves d’un volcà en erupció. Era el número 74 sobre paper Vergé d’Arches de l’edició d’Albert Messein de 1925 a París de la Collection La Phalange dirigida per Jean Royère. En aquelles planes havia llegit feia molta d’estona una de les apologies més belles, sàvies i voluptuoses de l’ofici de llegir, del gust de la lectura. Recordava que la impressió que m’havien causat aquelles planes la duia estotjada en aquells indrets en que es guarda el més valuós: els textos sobre la lectura de Proust, de Cernuda, de Xècspir, de Valéry, de Pla, de Barthes, de la Rodoreda, de Blai Bonet, de Flaubert, de Gimferrer, de la Sagan, etc. Em va sorprendre que el subtítol del llibre era Domaine anglais. Secret? Anglès? Tot es trobava dins l’exactesa dels esdeveniments, dins l’energia irradiadora de la literatura. L’escriptor tanca el temps en un rellotge suís? Quan sortia d’aquella cova d’Alí Babà amb les meves joies lletreres el sol convertia el llac Léman en un mirall de la història i l’edicfic de la sov¡cietar de nacions amb la lluita per la pau planetària. Els llevamans, aquest matí a Telloc, omplien de floretineues carabassa la Grad’Rue i Borges em saludava des del carrer Ramon Llull de Valldemossa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!