10 de gener de 2008
Sense categoria
0 comentaris

COSTUMS DELS INSECTES

Crec que he arribat al grau superior d’ineficiència. Als trenta-sis anys, amb estudis de piano, coneixements de francès i anglès, cursos de disseny i moltes hores de vol de cambrera en locals de tota casta, només puc dir que faig de venedora, immobiliària, per un cantó, a la promotora Joesca, i de materials de construcció, per l’altra, a la tenda del polígon de Son Castelló dels dos fills de don José Estarellas Cañellas. I avui, just passades les enfitadores festes, el cap de personal, Moncho, un xulet engominat de vint-i-dos anys, nét de don José, m’ha cridat al seu despatx. Em sap greu, Francisca Colom, emperò li he de donar una mala notícia. He sentit que pronunciava les paraules i abans que parlàs ja sabia tot quant m’amollaria. No es ven res. Reducció de personal. El contracte no es renova. No calia gastar saliva per protestar i dir que es feien parts i quarts. Que tu tenies una antiguitat reconeguda, etc. Les jovenetes pijorres de vint anys, Cèlia, Fifí i Romina, que ell i la seva germana havien contractat, serien les darreres rates que abandonarien el vaixell. Mentre ell parlava només podia veure les constel·lacions de perles transparents tremoloses que aquest matí boirós havia descobert als cossiols de ciclàmens blaus de la finestra del meu apartament de Son Forteza. No sabia si podria pagar la hipoteca. M’he aixecat abans que ell acabàs. M’ha dit: Firmi aquí! I he fet un borratxo amb el meu bic i he partit com Marie-Antoinette pujant el cadafal cap a la guillotina. Al bar he demanat un giró amb tònica i li he contat a la meva única amiga, Antònia Llodrà, la feta. Ella que és una ong vivent m’ha donat una idea lluminosa. Fer de cangur. No ho entenc, emperò ara, els pares, amb la costa de gener, tenen més sortiguera que mai. Ho vaig sentir dir a la Fireta per a l’Immigrant. He acumulat els quatre diaris en un no res. Les tres primeres telefonades un fracàs. La quarta m’ha obert les portes d’una adreça del passeig Mallorca. Aquell vespre mentre caminava davall les voltes paral·leles al torrent de Sa Riera he decidit que li diria a en Tomeu que no volia sortir pus amb ell. Sembla mentida com et pot orientar la pèrdua d’una feina. M’he passat d’entrada. Fins i tot l’ascensor que em feia volar a l’àtic, era de marbre negre. M’ha obert la porta una senyora d’una cinquantena d’anys que havia estat molt bella. M’ha fet passar a un saló immens ple de sofàs amb el castell de Bellver i els llumets del passeig Marítim com a panorama. Tenia una cabellera curta i aviciada, immòbil, de color blanc que m’enlluernava. M’ha demant que em segués i m’ha ofert un copa de xampany. El seu home m’ha explicat era a Londres en viatge de negocis. Fer negocis amb la dona al costat és un mal negoci, deia sempre son pare que havia construït un imperi econòmic. Em pas el dia aquí mirant com canvia la claror segons les hores, escoltant música i intentant no perdre el temps amb gents avorrides ni amb menjars. Pic molt i engolesc poc. Ara m’he fet pujar unes ostres. Li vaig dir que no m’agradaven i vaig pensar que un amic les anomenava gargalls de sirena. Vaig beure un altre glop de xampany mentre mirava aquella senyora amb una bata lluent de vidres swarovski. Un o dos dies al mes faig una volta per les botigues de per aquí. Trob sabates, discos, roba. Quan em duen els paquets s’acaramullen dins una habitació. Bec molts de sucs de taronja i tes amb llet. El vespre obr una botella de xampany i, de vegades, dues. Cap a mitjanit em prenc un somnífer. En tenc d’un parell de colors i em dorm com un infant. Aquí va ser quan vaig aprofitar per demanar-li on era la criatura. Quina criatura? Només voldria que escoltàs les meves insuportables verborrees i que quan em faig una bolla al sofà partesqui. Li pagaré el triple. Hi vaig dues vegades per setmana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!