4 de gener de 2008
Sense categoria
3 comentaris

dea

experimentar sensacions diferents fent les mateixes coses,
em digué Banana Yoshimoto,
li vaig contestar que era UN EXERCICI SUBTIL DE SAVIESA,
japonesa, evident ment,
em mirà amb uns ulls amb lluentor de drai martini
i respongué en un mormol:
ets un home que duu damunt l’esquena un relat fort,
i desaparegué

  1. No sé si dus un jou per fer solcs sobre el paper amb una ploma con una rella d’ arada. Emperò del Japó d’on suara venc, els escriptors i cineastes -bons o magres- adesiara es claven una espassota al melic, s’esbutzen i tasten quin gust te el tall de la pell. Esper que no sia el cas del protagonista per que sinó tindrà que revenir des del cel….

  2. Què bo! 

     
    DEA també és un acrònim molt, molt conegut pels joves nord-americans. Equival a Drug Enforcement Administration, el departament anti-drogues dels States. Tu ho escrius en minúscula, i no hi ha res en el text que em faci pensar en una connexió d’aquest tipus.Tanmateix, no es poden legislar les relacions entre les lletres i els seus sentits, són aquests salts mortals quan es capbussen de ple en els racons recòndits de la nostra pensa els que sempre em fan pensar en la física quàntica mentre m’esgarrifo pel plaer de l’escriptura que és la lectura….
  3. Per aixina també poder entendre o justificar el que és fa i poder adreçar-ho si es menester o cal, tant és si es necessita d’un relat més fruix o més fort.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!