CONSIDÉRONS COMME UN SPECTACLE AU THÉÂTRE CES MEURTRES, CES MORTS, CES PRISES ET CES PILLAGES DE VILLES; TOUT CELA, CE SONT DES CHANGEMENTS DE SCÈNE, DES CHANGEMENTS DE COSTUME, LES LAMENTATIONS ET LES GÉMISSEMENTS DES GRANS RÔLES. CAR, DANS TOUTES CES CIRCONSTANCES DE LA VIE RÉELLE, CE N’EST PAS L’ÂME AU DEDANS DE NOUS, C’EST SON OMBRE, L’HOMME EXTÉRIEUR, QUI GÉMIT, SE PLAINT ET REMPLIT TOUS CES RÔLES SUR CE THÉÂTRE À SCÈNES MULTIPLES QUI EST LA TERRE ENTIÈRE (DE LA PROVIDENCE, 15)
Un desastre anunciat. Emperò…
Acab d’escoltar en Ramón Chao i n’Ignacio Ramonet a la UIB. Crec que llegiré el seu llibre <?>. Un llibre eina.
Potser el 26 de gener m’apunt a Porto Alegre.
Deu ser un gust viurte a un port alegre! Palma de cada vegada està més fotuda. em manca focus? Potser…
Xasssssssssssss!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola! ahir dematí, deprimida, vaig parlar amb un optimista que em va dir: "No sé per què et queixes, contra en Bush viurem millor… pensa: què hagés fet l’altre amb Guantánamo? i amb Irak?… hagués fet el mateix que Bush, i tu t’hauries deprimit molt més que ara…"
Vaig pensar que potser tenia raó, però seguesc deprimida.
Besades: Betlem