Havia decidit que no escriuria pus al blog (bloc, boc, bosc, bord, bot) fins que no pogués canviar el títol. A més a més havia partit cap a un viatge interior de solitud i incomunicació com si fos un personatge de Michelangelo Antonioni. S’ha acabat. Torn amb ànims al combat diari. Perquè hi ha molta de roba i poc sabó, i tan neta com la volen!
Allò que em preocupa més ara des Mallorca és la fragmentarització, la divisió l’esquarterament de la cultura catalana: la requionalització. Ens volen fragmentar des d’ideologies ben diverses: des del PP a l’Institut d’Estudis Baleàrics (que no són el mateix) and Cia (aquí hi ha un reguitzell d’iniciatives requionals de cadascuna de les contrades catalanes). Ara mateix, avui, dos símptomes d’aquest fet terrible: a) una enquesta de la revista Lluc sobre escriptors catalans de les Illes Balears i b) una convidada a un festival de poesia a Deià en què volien que participàs a una taula rodona sobre la poesia a Mallorca. Feliçment he pogut reconvertir aquesta taula en un altra: “La fragmentació de la cultura catalana” i he aconseguit que hi participi un escriptor del País Valencià. Vius i ungles! Xassssssss!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!