Rafel Santapau

Professor de literatura i teatre / Pintor, escriptor, músic i artista en general / Independentista radical./ Ateòleg / Absolutament cremat (ara no tant)

7 d'abril de 2011
Sense categoria
4 comentaris

Endavant sempre (84) El tampó de vodka

Un comentari, possiblement còmic, sobre el jovent que va pujant.
Tampoc no cal que ens posem les mans al cap, però. El jovent està pujant d’acord i seguint l’exemple dels adults, polìtics  i no, que es troben al davant. Però com que són més joves, potser són una mica més rucs. Tampoc n’estic segur.

Dijous 7 d’abril de 2011

Espero que sigui una
llegenda urbana.

Semblava que la humanitat,
una part de la humanitat, havia assolit un cert nivell cultural, però la
realitat demostra que no, que segueix havent gent que no és més burra perquè no
troba més ocasions per manifestar-ho.

I no parlem ara de Líbia,
ni de la Costa d’Ivori, ni de l’assassinat de Juliano Mer-Khamis, acusat pels
palestins i pels jueus de treballar en favor dels jueus i dels palestins
respectivament.

La cosa és més fàcil i
lleugerament còmica: resulta que s’ha posat de moda entre els adolescents el
tampó de vodka.

Diu que les nenes suquen un
tampó amb vodka i se’l posen a les parts íntimes amb la intenció
d’emborratxar-se sense que se’ls noti a l’alè i sense por de vomitar.

Els nens se’l posen al
forat nefand amb la mateixa intenció.

Naturalment no s’emborratxa
ningú amb el tampó aquest i alguns metges ja han atès casos d’irritacions,
picors i trastorns més o menys importants.

I la pregunta és: com és
possible que hi hagi algú tan imbècil de creure que es podrà emborratxar
posant-se un tampó de vodka al forat del cul?

Els més llestos de cada
classe han optat per injectar-se el vodka directament als ulls. No és una mala
pensada.

Així aconseguiran allò que
en castellà diuen: “ponerse ciego”, perquè segurament no saben que la
figura és una metàfora.

Ho va dir l’Einstein i no
ho repetirem ara, però efectivament l’estupidesa humana és infinita.

I el dia que vagin de
“botellón” estic segur que ho penjaran al Youtube.

Si no hi és, vull dir.

  1. company de beneits n’hi hagut a totes les èpoques. Te’n faries creus. Quan madame Curie va descobrir el radi, se’n va fer productes de consum, entre ells, supositoris per guarir la impotència. I no es conya. De la mateixa manera que quan en Röntgen va descobrir els raigs x, dels primers llocs on se’n va usar enginys va ser a les sabateries, per poder comprovar visualment com la sabata t’anava de mida. Ja et pots imaginar que va passar.

    Total, tornant a al tema dels beneits, com va postular i demostrar el Joan March, aquell mallorquí que va començar amb el contraban del tabac i en morir en va parlar fins i tot el New York Times com si s’hagues tractat del Rockefeller, el benefici de diversa índole (econòmic, polític, social, etc…) que se’n pot extreure de qualsevol afer és directament proporcional al número de beneits susceptibles de poder ser ensarronats.

    Amb certa astúcia benedictina, igual va i resulta un contuberni a mitges entre la mercantil licorera i la de productes d’higiene, o potser és, simplement, que ja hem arribant a uns nivells d’indigència intel·lectual que fa paor.   

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!