23 LLIBRES PER A UN 23 D’ABRIL

23 LLIBRES CATALANS PER SANT JORDI
No és una llista completa. (En recomanaria cinquanta o cent.) No és una llista ordenada. (L?u o el vint-i-tres tenen els mateix valor.) Hi ha novetats i llibres de tota la vida. És una llista subjectiva, tendenciosa i absolutamente sincera. Hi ha, fins i tot, oblits.
I-Montserrat Abelló. Sóc Vertical. Obra Poètica de Sylvia Plath (1960-1963) (Editorial Proa). Premi Cavall Verd a la millor traducció de l?any 2006 en llengua catalana. Llenguatge viu, despullat de tot subterfugi, basant-se en la força intrínseca de la paraula nua. Abelló és fidel a la Plath: tradueix vers rera vers basant-se en el significat intrínsec i el so de les paraules que més s?acosten a l?original. Un llibre per aquests horabaixes en què la pluja que no s?acaba mai.
II-Susanna Rafart. Un cor grec. Memòria i notes d?un viatge (Angle Editorial). Text poètic amb Grècia i les seves relacions amb la cultura catalana com a protagonista. Comença amb un dietari on apareixen els referents de l?autora ?Delacroix, Turner, Ricard Creus, Sèneca, etc.? que s?entrecreuen amb les experiències del viatge interior, la reinterpretació de personatges clàssics i els pensaments sobre la pròpia literatura. Recupera el viatge que el 1933 realitzaren nombrosos professors i estudiants universitaris on destacaven Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Un llibre per somniar.

III-Hilari de Cara. Absalom (Editorial El Gall). Premi Cavall Verd al millor llibre de poesia de l?any 2006 en llengua catalana. Trenta-tres poemes que funcionen com una invocació a la Comèdia del Dant. La vida del poeta i de la societat que l?envolta contat amb versos musicalment exactes. La Bíblia com a referent: el fill del rei David, Absalom, bell i terrible és un alt símbol poètic. Llibre de recerca carnal, impetuós i torrencial, sincer i sencer, visceral i intel·lectual, travessat de felicitats i d?angoixes, de tenebres i de sols resplendents. Un llibre per llegir molt de temps.
IV-Orhan Pamuk. Instanbul (Editorial Bromera). És una obra calidoscòpica, plena de sensacions i malenconies. Pamuk ens duu de la lletra per tots els records més íntims mentre ens mostra, en unes passejades al·lucinants, tota la riquesa de cultures que s?entremesclen en el gresol d?Instanbul. Ens descriu amb uns retrats plens de vivor i lleugeresa una ciutat fascinadora que es troba en un cruïlla excitant: entre l?islamisme més ferotge i l?occidentalisme més europeista, entre continuar sent la relíquia de capital d?un imperi que no existeix o convertir-se en la ciutat més oriental de la Unió Europea. Un llibre per viatjar.
V-John Banville. El mar. (Editorial Bromera). Premi Man Booker 2005. Max Morden es retira al mateix poble on estiuejava durant la infantesa. És troba en un dol terrible: ha mort la seva esposa. L?escriptura d?un fugitiu del dolor present que intenta trobar aixopluc en el passat, no per llunyà menys tràgic i ple de fantasmes. Els temes són clàssics: el pas del temps i la presència de la mort, la importància de la memòria i dels records. Un llibre per als amadors dels detalls i de les sensacions.
VI- Joan Sales. Incerta Glòria. (Club Editor). Una de les millors novel·les sobre la guerra del 36 viscuda des del bàndol republicà: el bàndol dels vençuts. Tres homes s?enamoren de la mateixa dona. Són companys de front que saben que l?endemà poden ser morts. Tot s?aguditza amb la guerra. Els afanys d?amor, d?immortalitat i de vida amaren els personatges. Els que no moren sobreviuen a la seva joventut i alguns envegen als morts davant la doble derrota: la de la guerra i la de fer-se vell. Un llibre per rememorar.
VII-Martí Domínguez. El retorn de Voltaire. (Editorial Destino). Premi Josep Pla 2007. Una reflexió sobre la coherència d’un home i el rigor personal d’una vida, sobre la dificultat de mantenir les teves idees fins al final, de lluitar per la llibertat sobre totes les coses. Els darrers dies de Voltaire. Ha viscut vint anys a l?exili i torna a ca seva: a París. Té vuitanta-quatre anys i ha de decidir, quan la mort arribi, si s?ha de confessar per tal de ser enterrat en sepultura cristina o bé si no ho ha de fer per ser coherent amb les seves idees, amb la seva obra. Un  llibre que fa pensera.
VIII-Silvia Tarragona. T?ha tocat la grossa. Com estar de bon any i passar-ho de conya (Columna). La Tarragona té una veu encisadora, una cara guapa i un cos gens convencional. Ens conta les aventures al voltant de sa còrpora. Una desgràcia familiar va ser el motiu per agafar molt de pes. I a partir d?aquí es convertí en la diana de bromes pesades, rebutjos i discriminacions. Tot al voltant de l?aparença física i de les dietes. Hi ha un annex pràctic sobre l?obesitat i l?entrevista amb una metgessa nutricionista. Un llibre per a la gent divertida.

IX-Juan Miguel Morales, Omar Jurado. Món Llach. (Editorial Mina). Lluís Llach sempre més lluny (Editorial Txalaparta). Dos llibres que surten just quan Lluís Llach s?acomiada i presentan un conjunt de textos i de fotografies que marquen les fites més importants de la vida del cantant, a través d?una recerca entre amics i coneguts, acompanyades amb un conjunt de magnífiques fotografies. Els dos autors han aconseguit, Omar amb la paraula, i Juan Miguel amb la fotografia, fer-nos conèixer els paisatges geogràfics i humans que enrevoltaren el cantautor de Verges. Un llibre per a fans llaquians.
X-Josep M. Espinàs. Relacions particulars. (Editorial La Campana). Salvador Espriu, Josep Vicenç Foix, Miguel Delibes, Josep Pla, Camilo José Cela o Josep M. de Sagarra són escriptors que Espinàs ha conegut al llarg de la seva vida i dels quals ens dóna un tast ben matisat dels seus contactes. Perfils i vivències, anècdotes i aventures, tot es creua en una escriptura amena i informativa, entretinguda i saborosa. La primera vegada que va entrar al pis d?Espriu, el control dels bombons de Foix, el préstec de 500 pessetes que li va demanar Cela són fetes que formen un entramat fascinant. Un llibre per rememorar escriptors.
XI-Pere Antoni Pons. Fervor tan fosc. (Editorial Ensiola). Poesia segle vint-i-unera que t?agafa pels pèls i et fa pujar als cels de la sapiència i als abismes del sentir. Paraules plenes de les músiques més enfebrides de la nit, en els bars fondos on encara es poden veure els límits de les coses. Paraules que surten de la boca plena de llops, del tacte tot estibat de naixaments, del plany dels rosers. I l?enyor escampat pels versos com una epifania tranquil·la i benèfica. Imatges enriquidores de Menéndez Rojas. Un llibre per als amants dels somnis.

XII- Imma Monsó. Un home de paraula (Editorial La Magrana). Juntar dos tòpics tan forts i contundents com l?amor i la mort és un repte molt difícil. Escrit en tres anys amb un treball de reelaboració continu. Una matèria de dol. Una experiència abagassejadora. Des d?un bell començament no et trobes ni amb llàgrimes ni amb sentimentalismes, ni amb cap semblança a un melodrama. Hi ha dues parts: l?A que està relatada en passat, que correspon a la mèmoria i la B que està en present: un dol teixit en unes planes que es converteixen en un carpe diem i en una presència. Un llibre per a coratjosos.
XIII- Manuel Forcano. A fil d?espasa. Les croades vistes pels jueus (Editorial La Magrana). Els segles XI i XII les croades que es dirigien a Terra Santa s?acarnissaren amb els jueus d?Europa abans d?embarcar cap a Orient. A partir d?autors contemporanis als fets ?Salomó bar Simson, Eliezer bar Natam, l?Anònim de Mainz i Efraïm de Bonn? i de posteriors com Josep ha-Cohen i Salomó ben Verga, Forcano ens dóna amb una narració fascinant els records dels esdeveniments i el to que ells volgueren oferir. Un llibre per sentir.
XIV- Joandomènec Ros. Exploració, joc i reflexió. Assaigs sobre ciència. (Pagès Editors). Un biòleg amador de la divulgació científica reflexiona sobre la ciència en general, des dels aspectes més lleugers de la recerca científica fins els més relacionats amb la política, la societat i les creences religioses i ètiques; des del rol de la dona en els laboratoris i les aules fins el que tingueren homenots (Darwin, Gould, Wilson, Margalef, etc.) que, en moments diferents de la història, lluitaren per fer-nos entenedor el món. Un llibre per aprendre.
XV-Ponç Pons. Nura (Quaderns Crema). Premi de la crítica 2006. L?illòman menorquí ofereix en aquest llibre de poemes un oratori o un réquiem en versos alexandrins per exorcitzar l?enyor. Nura vol dir Terra de foc: el nom que els fenicis donaren a Menorca. Hi ha molta de claror en aquests versos que entrecreuen els sabers sobre nombrosos poetes amb una elegia per a un territori i una llengua. Meditació amb el mot sobre el mot, un poeta que diu amb les veus de la tribu paraules alades. Un llibre per als sensibles.
XVI-Xavier Pla. Simenon i la connexió catalana (Editorial Tres i Quatre). Premi Octubre d?Assaig 2006. Amb una lletra senzilla i clara un Xavier Pla detectiu finíssim ens explica qui són aquesta família d?escriptors, crítics, traductors i editors catalans que formen un club de fans de Simenon. Pla, Sagarra, Canyameres, Sentís, Gash, Tasis, Pedrolo o Serrahima: el floret de persones que llegien, debatien i admiraven al novel·lista belga i feien del seu comissari Maigret un símbol de la seva manera d?entendre la literatura i la vida. Un llibre per als lectors apassionats.
XVII-Eduard Márquez. La decisió de Brandes. (Editorial Empúries). Premi de la crítica 2006. Un pintor que podria ser Braque. Un temps: els anys 40. París ocupat per l?exèrcit hitlerià. Un dilema: Si vols recuperar els teus quadres, només m?has de donar el Cranach. Tota la novel·la és un exercici de resistència contra el mal. Millor dit: un tractat. Cal lluitar contra l?opressió de totes les maners possibles, cal sobreviure. Escriptura primfilada i lleugera amb un lirisme sec. Un llibre per als lluitadors contra la barbàrie.
XVIII- Michel de Montaigne. Assaigs. Traductor: Vicent Alonso. (Editorial Proa). Quina alegria que una de les obres clàssiques més essencials de la literatura europea l?hagi traduïda un poeta, assagista i professor com Alonso! Aquest és el primer volum dels tres que constarà l?edició. Un cim de l?humanisme es pot assaborir amb un català ferm, ric, subtil. Les reflexions sobre tants de temes com toca Montaigne i els seus arguments amb una prosa amble, savia i recomfortadora. Un llibre per als silenciosos.
XIX-Apollinaire. El bestiari. Traductor: Joaquim Sala-Sanahuja. (Lleonard Muntaner, Editor). Quina delícia de traducció! Quin gust de dibuixos de l?artista Jaume Canet! L?elegància dels poemes i la ingenuïtat aparent que destil·lan es conserven perfectament en una edició catalana excel·lent. La imatge de cadascuna de les bèsties és també un poema. Un llibre per a lectors joguiners.
XX-Lolita Bosch. Qui vam ser (Editorial Empúries). Amb una prosa visual i plena d?audàcies, la Bosch ens conta la seua relació amb G. El llibre és una elegia. Les confidències omplen el relat: un àlbum de fotos, algunes cartes, un dinosaure, unes postals i una caixa de metall taronja es converteixen en catalitzadors d?una fruïció insospitada. Un llibre per a enamorats.
XXI-Valentí Puig. La gran rutina.(Edicions 62). Premi Sant Joan 2006. El temps de la victòria de Zapatero quatre personatges, que de joves foren de la gauche divine, es despullen. Daniel Marquet, editor amb un fill mort per sobredosi; Ventura Dols, pintor malalt de càncer; Marcel Petrus, finacer corrupte i Amadeu Prat, polític convergent, es reuneixen a una casa de cap de setmana a Viluma. Viagre, lifting, nines xineses adoptades, brunchs, prejubilacions, dificultats sexuals, etc. tot un món quotidià pintat amb pessimisme. Un llibre per als amadors de la novel·la d?idees.
XXII-Idith Zertal. La Nació i la mort.  La Xoà en el discurs i la política d?Israel. (Lleonard Muntaner, Editor). Sabem com afronten l?extermini el poble jueu i els polítics d?Israel? Un genocidi crea discurs? Quin discurs s?ha fet sobre l?extermini? Aquesta historiadora israeliana, lúcida, crítica i que fa feina amb molts de documents, ens parla de com utilitzen els morts dels camps nazis els polítics d?Israel. Quan s?abusa d?aquest discurs desapareix la crítica. Un llibre per a destructors de tòpics.
XXIII- Antònia Vicens. Ungles perfectes (Editorial Proa). Dues dones lluiten dins una Mallorca travessada per la corrupció urbanística, les màfies de la droga i la banalitat del poder. Amb una prosa en relleu, uns llenguatges actualíssims i una poètica fonda que il·lumina tots els seus personatges, la Vicens ens dóna una novel·la tan contemporània com arriscada. Un llibre per als amadors de la llengua.

LLEGIR FA TORNAR GUAPOS!!!"
PER MOLTS D’ANYS I BONS,  AMICS LECTORS!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *